Fa unes setmanes que va acabar el FIB, vint anys no són res, o són molt, depèn de la manera de veure-ho. Com tots els anys el poble s'ha omplit de gent jove que busca gaudir del festival per excel·lència, de la força que té el més antic dels festivals de l'estat, de les ganes de ballar i de diversió, de les platges de la localitat i del seu entorn com enclavament extraordinari, o no?.
És cert que després d'uns anys complicats, en els quals la nefasta gestió dels organitzadors ha tingut molt a veure, el FIB ha presentat un cartell decent, potser no massa atractiu, però digne a la fi, encara que també és de veres que l'esdeveniment ha continuat amb la seua sostinguda caiguda, tant en nombre d'espectadors, com en beneficis pels comerciants del poble. Així i tot des del consistori local aquesta realitat s'ha disfressat dins del context de crisi generalitzada per tota Europa (més del 70% del públic és de fora) i s'han presentat xifres absolutament generoses amb l'impacte econòmic que el FIB represente per les butxaques del nostre poble.
Fa uns anys els organitzadors originals es varen desfer del festival i el vengueren a un grup liderat per l'empresari Vince Power, el qual realment el va comprar per a continuar amb el negoci i guanyar diners. Quan la cosa va començar a no funcionar, les arques públiques van cobrir, en part, les despeses de l'empresa, fins que l'any passat amb l'amenaça d'un concurs de creditors sobre l'organització, els poders polítics , sota la campana, aconseguiren salvar el FIB, meitat amb diners de tots, meitat amb l'afavoriment de la venda del festival a un altre grup inversor. A això se li coneix, en paraules de la regidora de festivals, l'alegre i optimista Carolina San Miguel, com, "el Fib és estratègic per a Benicàssim", el que ve a ser més o menys, "encara que sigue un pou sense fons, injectarem diners per garantir la continuïtat".
Realment la nova organització ha fet el que ha pogut per donar estabilitat, però la realitat és crua i les dades són per analitzar, en tres anys el festival de festivals ha perdut 80.000 espectadors i, de continuar la tendència, en poc de temps deixarà de ser negoci i ja sabem com són els negocis...si hi ha rendibilitat es mantenen i sinó o es canvien de format, o es traslladen a altres llocs o baixen la persiana.
En contraposició tenim l'altre gran festival de l'estiu en Benicàssim, el Rototom, tradicionalment el germà pobre, l'exemple contrari de l'escrit més amunt, aquest any serà la seua cinquena edició en la localitat (21 en total) i malgrat els seus començaments complicats, ha aconseguit consolidar-se com una alternativa diferent, donada la seua capacitat d'oferir un programa variat e inclusiu, que satisfà a un bon grapat de persones de diferents edats. Fòrums de debat, activitats pels menuts, música i reivindicació han fet del Rototom un festival de referència dins de la programació a l'ús de la majoria d'esdeveniments d'aquest tipus.
Ajudes públiques tenen els dos festivals, ara ens hem de plantejar si seguim donant respiració assistida a un moribund sense demanar un canvi de tendència i un replantejament del model (Fib) o si fem bandera d'un altre model, pot ser més crític, però molt més atractiu per a les persones (Rototom); tot sense perdre de vista que els dos són negocis privats i que quan deixen de funcionar s'aniran amb la música a altra part.
Juan M. Segarra. Iniciativa del Poble Valencià. Coalició Compromís.
