CARRIL BICI MONTORNÉS
Aquest mes ha sigut notícia a nivell nacional l’anell verd de Bilbao. Se’ns presenta aquesta ruta (ara GR 228) com un atractiu turístic més de la capital biscaïna i amb els objectius d’ampliar l’oci en una ciutat que en aquell moment comptava amb escassos metres quadrats d’espais naturals que oferir als seus veïns, i aconseguir una millor conservació de les muntanyes i praderies que la circumden.
Durant la ruta, que travessa entorns urbans, rurals i forestals, hi ha àrees de recreació i zones d’oci amb bancs, taules i barbacoes. Es tracta de que tots els bilbaïns i visitants puguen gaudir d’un entorn amb un paisatge urbà magnífic.
Ací, en Benicàssim, comptem amb un dels millors carrils bici de la costa espanyola. Un ampli corredor de més de 15 quilòmetres dividit en dos trams urbans que s’ajunten en l’antiga estació del ferrocarril, un per la costa passant per la Torre Sant Vicent i l’altre seguint l’antic traçat de les vies del tren que enllaça el poble amb Orpesa passant per la via verda que amb el tram de l’avinguda Mohino formen una ruta circular i una joia més de les moltes que tenim a Benicàssim.
De sobte, gràcies al carril, la localitat castellonenca s’inunda de locals, estiuejants i fibers que es mouen amb bicicleta, que estalvien tones del vilipendiat CO2 a l’atmosfera, mitiguen els absurds embossos estiuencs i, pel mateix preu, estan en forma.
Doncs sí, està comprovat que anar en bicicleta és una de les activitats més completes i universals per a previndre dolors d’esquena, protegir articulacions i millorar el sistema circulatori i immunològic, així com mantindre la teua salut psíquica en orde.
Tanmateix, el Partit Popular en lloc d’arreglar els diversos aparcaments de terra que té la localitat, fica problemes a l’existència d’aquesta fenomenal ruta ciclista, com es va vore en l’anterior legislatura i com es veu en la actual per la falta de cap menció en els pressupostos municipals.
Però anar en bici és molt perillós, són pocs els que respecten als ciclistes aficionats, amateurs o com desitgen anomenar-nos, detenent els seus vehicles per a donar-nos pas o els que fan un senyal per a donar-nos prioritat. Ho veig tots els dies al anar a ma casa, però sobretot en els caps de setmana d’estiu on el trànsit en la urbanització on visc és major i moltes vegada m’espanta quan s’ajunten l’autobús, un grup de ciclistes i un altre cotxe en sentit contrari.
Hi ha massa morts de ciclistes, per causes alienes a la seua responsabilitat i no podem esperar que passe una desgràcia per actuar.
El projecte del carril bici des de Montornés presenta una dificultat per les barreres arquitectòniques presents (pont de l’autopista, pont del ferrocarril i pont de la N-340).
Existeixen dues possibilitats per realitzar el projecte i enllaçar-lo fins el carril de l’antiga via del ferrocarril, sempre evitant passar per dalt del pont de l’autopista: la primera per l’esquerra del pont seguint la via de servei de l’AP-7, aprofitant un túnel de desguàs i aprofitant un pont del tren ja fet. Aquesta primera opció té l’inconvenient d’haver de fer un pont per passar per baix de la N-340, haver de pactar drets de pas amb els propietaris dels terrenys afectats i que al desviar-se de la ruta tradicional pots resultar que no s’utilitze.
Per tant la segona opció és més factible, aprofitar un túnel de desguàs de l’autopista però esta vegada per la dreta i tornar a empalmar amb la carretera de baixada fent un carril addicional per l’esquerra d’aquesta fins arribar a l’antic pas subterrani de l’avinguda Mohino.
Aquesta segona proposta és perfectament assumible, més després de veure la desorbitant quantitat de diners que es volen ficar en reobrir la piscina municipal. Molts pensen que els ciclistes són una molèstia però a mi no m’agradaria en uns mesos escriure: “jo ja ho vaig dir”.
Diego Zaragozá. Compromís per Benicàssim.
