És cert que ja ens
coneixíem, també és cert que hem coincidit en molts actes o reunions i que he
tingut la sort de parlar de moltes coses amb ella, però caram!, avui he de
passar un dia sencer amb la diputada Mònica Oltra i és cert que això és una responsabilitat
afegida, una sensació des del moment d'alçar-me del llit com de..."ja
veuràs, avui coneixeràs més a fons a la persona a banda de a la política";
i totes aquestes sensacions dins del meu cap feren que aquest estigués a punt
d'esclatar.
10.30h: ja estic
situat al punt de trobada (sortida sud de l'autopista A7), repassant mentalment
tots els llocs que hem de visitar per poder complir l'agenda; Ajuntament
Vila-real, TV local, ràdio, Casa dels Caragols.....ufff tenim poc de marge,
tocarà anul·lar algú fix!, com aquesta dona no arribes prompte em dóna
un...val, ja la veig, es disposa a aparcar al costat.
Realment ve amb cara
de pocs amics, amb un mig somriure de preocupació, comenta que probablement hem
posat massa actes massa junts i que això ens farà anar tard alguns llocs, la
qual cosa no li agrada gens ni mica. Aquest comentari em fa reflexionar si és
la persona o és la política la que m'està parlant, encara que sembla obvi, la
política 100% i amb les piles ben posades m'està dient com hem de planificar
les coses, per tant ens afanyem i procedim a començar jornada.
Després d'una breu
recepció a l'ajuntament de Vila-real amb els regidors i companys de Compromís,
procedim, juntament amb dos dels regidors, a anar cap a una TV local per fer
una xicoteta entrevista; en aquest breu passeig m'adone de com de coneguda és,
quan un veí l'atura per comentar-li coses, supose que pensarà aquest home que
Mònica disposa d'una vareta per resoldre problemes.
En travessar la porta
d'entrada de la TV li canvia la cara, de la preocupació i responsabilitat amb
la que parlava amb els dos regidors que l'acompanyaven, al somriure més dolç
que li podia eixir al parlar amb el presentador/entrevistador que conduirà
l'entrevista; ací veig la dualitat polític/persona; "sí és política, però
com al programa, els televidents no l'aprecien més enllà de això, el seu
missatge no els impactarà, no l'escoltaran, aquest és el mal de molts polítics,
que no se'ls entén, les seues paraules no omplen a la gent, no arriben a la
fi".
A Oltra això no li
passa, en vint minuts deixa les coses ben clares, desgrana propostes, critica
polítiques i contesta qüestions diverses a les què li sotmet aquest
entrevistador de boca ampla i al que li sembla un orgull tindre una convidada
tan important en la seua humil TV. El format de l'entrevista probablement és
massa curt, però la senzillesa amb la que parla i la vitalitat que desprèn, me
fan pensar que sí, que aquesta dona arriba a la gent segur i que aquest és el
mode de fer-ho; "idees directes, rapidesa de reflexes i dolçor al
gest...".
A tota pressa ens
acomiadem i anem volant cap a Castelló, ja que en un moment tenim roda de
premsa a la capital de La Plana i de seguida haurem de dirigir-nos a per una
documentació que ha de recollir la Diputada; em fa un reprotxe, "un minut
de televisió és or" m'amolla, és de veres que vaig advertir del temps als
entrevistats i va ser mica breu, però si tenim que complir amb l'horari, algú
li tindrà que dir....ja li ha canviat el semblant; preocupació (per l'hora) i
responsabilitat.
Una vegada atesos els
mitjans presents a la roda de premsa, procedim a moure'ns cap a la Casa dels
Caragols i per fi!!anem amb l'horari clavat; "l'hem aconseguit, mussite";
allà ens esperen diversos funcionaris que diligentment tenen tota la documentació
preparada i sorprenentment fotocopiada per a que Mònica se l’enduga i l'estudie
amb tranquil·litat, "altre èxit, pense".
Dinar: Diu un vell
refrany castellà "en la mesa y en el juego conocerás al caballero" i
diverses coses em criden l'atenció, d'una banda el silenci amb el que menja,
parla molt poc i quasi sempre quan es disposa a beure, contrastant en la resta
de comensals (jo el primer) que tota l'estona estem amb la boca plena i sense
callar, i, d'altra la lentitud amb la que ho fa, de veres que només havia vist
menjar a mon pare tan esplai, i això me dóna què pensar..."potser és
l'únic moment del dia en que es pot relaxar, o potser no vol patir un úlcera
donat el ritme tan frenètic que porta, o...".
Vesprada:
Fonamentalment la vesprada té una vesant més política, ja que es divideix en un
acte amb simpatitzants a Vila-real i una xerrada-debat a Orpesa, i només
arribem al primer d'ells jo ja aprecie com li ha canviat altre colp el
semblant, "ha tornat la política amb cara de persona", més gestual
diguem, i molt prompte comença a respondre a qüestions a un local ple i
desitjós de preguntar-li coses.
Parla de tot, i no es
cansa, sembla, parla de la misèria econòmica, moral i humana, del nivell tan
baix dels polítics que ens dirigeixen, de la importància de les properes
eleccions europees per poder canviar moltes coses d'ací des d'allà, de que una
justícia sana és tan important com l'educació o la sanitat...parla de tot.
En clau interna ens
recorda el que no hauríem mai d'haver oblidat; "calen idees, voluntats i
organització", per a l'educació també ens contesta que les tres potes en
que el sistema educatiu hauria de basar-se són la formació, la selecció i la
retribució; fins i tot té per a l'església "realment un catòlic no hauria
de ser de dretes", però el més impactant per nosaltres probablement és la
ferma voluntat i convenciment que té en buidar el poder de l'agraïment,
d'entendre el poder com la possibilitat de fer coses en política, d'evitar el
seu abús, d'aconseguir que el poble estiga per damunt dels que manen per a que els siga
impossible acaparar poder, en definitiva fer del poder exercit com tal una
qüestió moral que regule les injustícies; esgotada psicològicament procedim a
tancar jornada a Orpesa.
Quasi una hora abans
estem ja a Orpesa i una volta identificat l'espai de la xerrada decidim fer un
parèntesi a una cafeteria propera, "una mica de relax sempre va be,
pense", ni per remei aquesta dona és capaç de relaxar-se, enganxada al
mòbil tota l'estona i amb aparença absent, de sobte intervé en la conversa que
el company Carles Mulet i jo manteníem sobre les vacances d'aquest estiu, va
resultar curiós l'interès que va posar en un assumpte tan relaxat, les
preguntes que em feia i per damunt de tot el grau de coneixement d'una conversa
de la que francament jo pensava que estava totalment fora del seu pensament,
però no!, "esta xica sempre té les orelles tan alerta?" me vaig
preguntar.
A les 19.30 dóna
començament la xerrada debat, i de nou el canvi de gest, altra volta dolça i
amb la mirada del tigre, diguem, davant una cinquantena d'incondicionals ens va
fer una descripció política general amb especial èmfasi amb el concepte de
"democràcia"; a saber, aquesta democràcia malalta ens du a la pobresa
i a la corrupció que van juntes de la ma, per això al ser percebuts els
polítics com el problema davant el poble, el que estan intentant és ni més ni
menys que dificultar l'accés a les institucions blindant el bipartidisme; i la
resposta front això és més democràcia i la limitació del poder polític amb
lleis que eviten que el poder passe per damunt dels ciutadans. També defensà a
les classes mitjanes que són les que realment s'enfronten al poder, ja que en
tenen els coneixements per estirar dels menys afavorits i incorporar-los, d'ací
l'interès dels poderosos de desposseir-los del que tenen (preferents com
exemple), i per finalitzar al torn de preguntes el més destacat va ser la
pregunta d'un simpatitzant:”a que et compromets?”, sense dubtar-ho la resposta
va ser "a dues coses, a dir la veritat sempre i a escoltar a la gent
sempre".
Finalment amb els
ulls trists, i ja persona, com si mai hagués estat un càrrec públic, tornem al
lloc de trobada del matí per agafar el seu cotxe, durant el trajecte sembla
esgotada, vulnerable, en part satisfeta (vesant política) i en part cabrejada
(vesant humana, i de mare, és clar), ens acomiadem i de colp tota la tensió que
tinc dins desapareix.
J.M.Segarra
Membre d'IdPV i de Compromís per Benicàssim.
Crònica del dijous 26
de setembre de 2013
