EIXIR DE LA CRISI (III)

EIXIR DE LA CRISI (3a PART)

EIXIR DE LA CRISI (3a PART)

Feia dies que em passava pel cap aquest fet, però un comentari en facebook d’una companya de partit a propòsit que tinguera més "m'agrada" la foto de les seues ungles pintades que l'enllaç de la web sobre sexisme quotidià m’ha fet aprofundir sobre el tema. En el meu cas, jo un habitual del facebook, havia observat que quan fique algun article polític puc tenir un parell de “m’agrada” i algun comentari en un poc de sort, però al ficar alguna foto dels meus fills arribe fàcilment als 30-40 “m’agrada”.

A què es degut este fet? Esta la gent desinteressada per la situació actual? Esta desmoralitzada? Pensa que serà passatger esta crisi?

Que la gent visca al marge de la crisi ho descarto, ja que aquesta conjuntura econòmica en major o menor mesura ens ha esquitxat a tots, per tant em decanto per les dues següents.

La psiquiatra Lola Morón ens diu que “La desmoralización y desesperanza. También produce un estado de apatía, ya que perdemos las ganas de pelear. Al principio se intenta, pero la apatía vence” cosa que comparteixo, encara que l’abstenció en les últimes eleccions no va ser la més alta de la historia, cosa que sí va ser el vot en blanc.

Per altra banda està el missatge que per repetitiu està calant en la societat i que ve a ser “aguanteu un poc més que açò ja està passant”.

Que eixirem de la crisi és segur, així com un creixement no pot ser infinit i d’aquí apareixen les crisis, un decreixement tampoc. El dubte és quan i si eixirem reforçats d’ella o continuarà tot igual. Jo crec que es pot accelerar l’eixida i es pot eixir enfortits amb una ferma posició de canvi cap a les institucions públiques.

I ací la majoria dels medis de comunicació estan ficant el seu afany que la cosa es quede com està, fomentant el bipartidisme, mirant pels seus interessos econòmics i funcionant com el que són, una empresa privada al servei dels seus accionistes. Per aquest motiu puc considerar-me un usuari del facebook per trobar publicades una major varietat d’opinions dels diferents temes i fer-me el meu propi criteri.

La societat permet que l’alcalde de Castelló i/o Benicàssim estiguin imputats per delictes d’enriquiment propi, que 11 dels 55 diputats del PP a les Corts Valencianes estiguin sent investigats judicialment, i no passa res!! Com no hi ha una llei que obligue als càrrecs públics a deixar, encara que siga temporalment, el càrrec mentre s’estan jutjant o instruint les seues causes penals??

Potser sóc jo el que està equivocat, potser el correcte és privatitzar-lo tot, per així els càrrecs públics assegurar el seu futur i el de la seua família després de deixar el servei sense caldre fer dificilíssimes oposicions, o potser m’haguera d’haver pres la pastilla blava en lloc de la roja en aquella festa d’un tal Morpheo que vaig anar.  

Amb tot açò, la tercera proposta per eixir de la crisi és senzilla: voler eixir d’ella amb unitat, compromís i responsabilitat.

M’agradaria acabar la publicació dient una barbaritat ben grossa, total no ho llegirà ningú, excepte Juanma, però no se m’acut ninguna especialment brillant.

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.