Nosaltres els valencians, valencians

NOSALTRES ELS VALENCIANS, VALENCIANS.

NOSALTRES ELS VALENCIANS, VALENCIANS.

“No caldrà que jo faci ressenya, ací, de les manifestacions habituals d’aquest desballestament [de la nostra existència com a poble ]. Són un trist teixit d’abandons, de desídies, de timideses, de mimetismes estèrils; una barreja de localisme inútil i de conformitat provinciana, una progressiva depauperació social.

Indiferents o mistificats, els valencians —els valencians en bloc— vivim presos en una espècie de passivitat confusa, que no encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostra condició de valencians, més que res. Tota comunitat mitjanament sana manté, per damunt o per sota dels seus antagonismes interns, uns nexes de solidaritat bàsics, gràcies als quals continua afirmant-se en ella mateixa i és ella mateixa: són aquests nexes els que, entre nosaltres, van relaxant-se de mica en mica, es debiliten, s’esvaeixen. Encara el gentilici «valencians» vol dir alguna cosa, naturalment, i més que no sembla a primera vista: però la seva força vinculatòria i estimulant queda rebaixada, restringida, quasi ineficaç.

Tot això, considerat en abstracte, podria induir a conclusions desoladores: podria interpretar-se com un senyal precursor, si no com una dada irrefragable, de la nostra total i definitiva despersonalització. Davant un observador foraster, fins i tot als ulls desatents d’algun d’autòcton, faríem l’efecte d’un poble a punt d’extingir-se, dimitit. La veritat és que la contrapartida d’aquell desistiment diguem-ne moral resulta prou menys tètrica.”

(Joan Fuster; nosaltres els Valencians)

"Sóc 'nacionalista' en la mesura que m'obliguen a ser-ho, l'indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú no es nacionalista sinó en front d'un altre nacionalista, en bel.ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l'oprobi o la submissió" (Joan Fuster)

El 25 d'abril de 1707, l'antic Regne de València va deixar de ser una nació es va convertir en una regió, en un territori conquerit i administrat com a tal. Va ser el preu que va pagar per la seua adhesió a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va disputar sense èxit la corona hispànica a Felip V, duc d'Anjou, net del rei de França (Lluís XIV) i primer Borbó a asseure's al tron de Madrid.

El Regne de València va anticipar el destí de Catalunya, que també va perdre el seu estatus jurídic de nació el 1714 en el mateix conflicte: la guerra de Successió.(http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/ultimsvalencians.pdf)

Vint anys després, amb l’excusa d’aquest article, estic repassant el llibre de Joan Fuster que em van fer llegir en l’institut. Amb el pas del temps sembla que les intencionalitats polítiques vers la nostra societat, la nostra cultura i el nostre idioma no han canviat.

A més de les particularitats i agressions històriques reflectides al llibre, avui en dia, la nova llei d’educació (la LOMQE) és una declaració d’intencions d’una part de societat cap a l’altra part que per minoritària sembla no tenir dret a conservar la seua identitat.

Amb totes aquestes circumstàncies en contra, la llengua ha perdurat, i puc constatar un fet per ser optimista: encara ara si vius a Castelló/Benicàssim i no parles Valencià poden ser dues causes:

1a) Que els teus pares no siguen d'ací i no hages tingut la necessitat d'usar-lo, no els culpe, han estat víctimes d'una nefasta política lingüística que hem de millorar (si gentola com Antonio Esquina no ho impedeix). Ni tan sols els valenciano parlants poden escriure correctament en la seua llengua.

2a) Que sigues un renegat, açò és pitjor, ja que durant molt de temps s'ha associat el valencià a les classes baixes, als llauradors, i “la gente de bien hablaba castellano”.

Ara les tornes han canviat amb la forta immigració dels últims anys usar el valencià és sinònim de ser d'ací de tota la vida i poder treure pit d'estar a la nostra terra (cosa que lamentablement massa gent no pot fer).

Però amb tot açò l'impensable és intentar eliminar la llengua pròpia del poble, com si emigresses a Sevilla i volguesses que ningú ballés sevillanes.

Que ningú em mal interprete, no estic en contra de la immigració, no vull promoure idees xenòfobes, el meu propòsit és que les persones que venen i han vingut de fora aprenguen la nostra llengua d’una forma natural, com els meus fills aprenen el castellà i per aconseguir aquest fet el model d’immersió és l’única possibilitat.

Diego Zaragozá Blasco, responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.