EIXIR DE LA CRISI (III)

EIXIR DE LA CRISI (3a PART)

EIXIR DE LA CRISI (3a PART)

Feia dies que em passava pel cap aquest fet, però un comentari en facebook d’una companya de partit a propòsit que tinguera més "m'agrada" la foto de les seues ungles pintades que l'enllaç de la web sobre sexisme quotidià m’ha fet aprofundir sobre el tema. En el meu cas, jo un habitual del facebook, havia observat que quan fique algun article polític puc tenir un parell de “m’agrada” i algun comentari en un poc de sort, però al ficar alguna foto dels meus fills arribe fàcilment als 30-40 “m’agrada”.

A què es degut este fet? Esta la gent desinteressada per la situació actual? Esta desmoralitzada? Pensa que serà passatger esta crisi?

Que la gent visca al marge de la crisi ho descarto, ja que aquesta conjuntura econòmica en major o menor mesura ens ha esquitxat a tots, per tant em decanto per les dues següents.

La psiquiatra Lola Morón ens diu que “La desmoralización y desesperanza. También produce un estado de apatía, ya que perdemos las ganas de pelear. Al principio se intenta, pero la apatía vence” cosa que comparteixo, encara que l’abstenció en les últimes eleccions no va ser la més alta de la historia, cosa que sí va ser el vot en blanc.

Per altra banda està el missatge que per repetitiu està calant en la societat i que ve a ser “aguanteu un poc més que açò ja està passant”.

Que eixirem de la crisi és segur, així com un creixement no pot ser infinit i d’aquí apareixen les crisis, un decreixement tampoc. El dubte és quan i si eixirem reforçats d’ella o continuarà tot igual. Jo crec que es pot accelerar l’eixida i es pot eixir enfortits amb una ferma posició de canvi cap a les institucions públiques.

I ací la majoria dels medis de comunicació estan ficant el seu afany que la cosa es quede com està, fomentant el bipartidisme, mirant pels seus interessos econòmics i funcionant com el que són, una empresa privada al servei dels seus accionistes. Per aquest motiu puc considerar-me un usuari del facebook per trobar publicades una major varietat d’opinions dels diferents temes i fer-me el meu propi criteri.

La societat permet que l’alcalde de Castelló i/o Benicàssim estiguin imputats per delictes d’enriquiment propi, que 11 dels 55 diputats del PP a les Corts Valencianes estiguin sent investigats judicialment, i no passa res!! Com no hi ha una llei que obligue als càrrecs públics a deixar, encara que siga temporalment, el càrrec mentre s’estan jutjant o instruint les seues causes penals??

Potser sóc jo el que està equivocat, potser el correcte és privatitzar-lo tot, per així els càrrecs públics assegurar el seu futur i el de la seua família després de deixar el servei sense caldre fer dificilíssimes oposicions, o potser m’haguera d’haver pres la pastilla blava en lloc de la roja en aquella festa d’un tal Morpheo que vaig anar.  

Amb tot açò, la tercera proposta per eixir de la crisi és senzilla: voler eixir d’ella amb unitat, compromís i responsabilitat.

M’agradaria acabar la publicació dient una barbaritat ben grossa, total no ho llegirà ningú, excepte Juanma, però no se m’acut ninguna especialment brillant.

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.

Sentit comú

De vegades ens referim al sentit comú o seny com el menys comú dels sentits, és una qüestió inherent a la condició d'humà, es a dir, si de vegades fem una bogeria és interpretat com que la persona que la fa es decidida, valenta, insensata o impulsiva, la coneguem o no, pel contrari si fa un exercici de reflexió es una persona equilibrada,  prudent o ponderada.

En política es tendeix a donar suport al segon tipus de persones, ja que la majoria de la població veu com una virtut la prudència i el seny per damunt d'ideologies, i si això va acompanyat d'una capacitat per al treball, a més es dona confiança i eixa sol ser la principal virtut dels polítics que guanyen eleccions.

Però massa voltes estem donant-nos compte que aquestes virtuts tan valuoses queden desvirtuades pel poder dels diners, que son els que realment fan arribar el missatge que es vol transmetre a enlloc, i per la vanitat i l'ego de cadascú; això fa als nostres dirigents vulnerables i, per tant a partir d'eixe moment es fiquen a la defensiva, substitueixen el discurs que els ha dut al poder per frases plenes de xifres incomprensibles i fan de l'atac a l'adversari, la mentida i de l'insult permanent (sobre tot a la intel·ligència dels ciutadans) el seu camí per continuar en política.

Exemples hi ha molts, Cospedal i les seues indemnitzacions en diferit, Montoro i el DNI de l'infanta, Zapatero  i la seua "tensió", Aznar i les armes de destrucció massiva....i així tota una mena de personatges que han anat desfilant pels llocs de poder tant a nivell estatal, com autonòmic o municipal.

Perquè de sentit comú és acatar les sentències judicials contra les que no hi ha recurs, de sentit comú es no malgastar diners públics en recursos d'empara quan tot el peix és venut, de sentit comú es donar-lis una solució als veïns que tenen la vivenda en la zona del barranc de la Parreta independentment de que es faci el golf, els hotels o els parc temàtics, i, sobre tot és de sentit comú deixar de mirar-se el melic i ficar-se a treballar pels veïns de Benicàssim deixant de costat les influències que encara exerceixen agents urbanitzadors, grans constructores i especuladors en general.

Per finalitzar, potser encara som a temps de donar-li un impuls a l'activitat turística a Benicàssim, però no amb la destrucció, l'especulació i el malbaratament del terme municipal, més bé apostant per la qualitat, l'excel·lència i el sentit comú, que com bé coneixeu és el menys comú dels sentits.

Salut.

J.M.Segarra. Compromís per Benicàssim.

Com eixir de la crisi (II)

COM EIXIR DE LA CRISI (2a PART)

La crisi està servint d’excusa a la caverna mediàtica i a UPYD (si considerem que no pertany a aquesta) per desmuntar l’estat de les autonomies i recuperar la centralització dels serveis públics. Jo vull trencar una llaça en pro d’aquestes i dir que un territori és més fàcil de governar de prop. No han estat les Autonomies les que han fallat sinó la gent com Francisco Camps i Zaplana els quals han gastat el que no podien, a més, dels 7 països europeus amb més renda per càpita, excepte Noruega i Suècia, tots tenen menys quilòmetres quadrats que els Països Catalans junts.

La meua segona proposta per eixir de la crisi pot semblar poc original, però vull avalar-la amb xifres i amb un matís propi.

Així, considero encertat el model de concert econòmic del País Basc o Navarra per tothom i propose fer algunes retallades de personal del Poder Legislatiu.

Jo no vull que desaparega el senat, però m’agradaria reconvertir-lo de forma pareguda a com proposa el PSOE. En la meua opinió els senadors serien elegits pels diferents governs de les comunitats, per exemple en la Comunitat Valenciana hi ha 99 diputats, doncs hi aportaria 10 senadors que serien els mateixos que ja cobren del govern autonòmic.

A una mitjana de 10 senadors per comunitat hi hauria 170 senadors, quasi 100 menys que actualment i a més no es pagarien dietes, sols s’hauria de pagar un bitllet d’anada i tornada en AVE i el 45 euros que val el menú i el taxi.

Una senadora com Carmen Alborch cobra 110000 euros/any més un assessor ens ix cada senador per 150000 euros el que fa 40 milions d’euros que a nivell macroeconòmic no és molt però si diem que amb ells es pot contractar 1330 professors o 800 inspectors d’hisenda ja pareix més.

També entrarien dins d’aquesta retallada els eurodiputats reduint-los a la meitat, els subdelegats de govern i les diputacions, sols els diputats ja que l’estructura funcionarial s’incorporaria a les diferents Conselleries.

A més, es considera que el Rei és una persona multimilionària, per tant no propose congelar-li el sou, més bé congelar-li els ingressos un parell d’anys, com també es podria fer parcialment amb l’església.

Una última despesa prescindible en temps de crisi és despesa militar i d’aquesta lògicament la guerra d’Afganistan és incomprensible.

Tampoc ens podem oblidar de despeses supèrflues en ambaixades, consolats, etc. Així com a resum puc ficar aquesta taula.

Aquestes xifres són per baix. Ja que estes retallades ben administrades suposen una reducció també de despeses implícita, per exemple, no cal una persona de manteniment per la Diputació i altra per la Subdelegació de Govern el que reduiria encara més el pressupost.

Els 831 milions d’euros que apareixen en la taula poden semblar a poc si els comparem amb els 50 000 milions de sanitat o els 1430 milions de despesa farmacèutica de la Comunitat Valenciana però no era la meua intenció donar una proposta per eixir de la crisi econòmica, amb aquest article volia més bé donar eixida a la crisi institucional en què estem immersos.

(1)     Eliminant els 266 senadors

(2)    Deixant-ne 26

(3)    Reduint un 20% l’aportació actual

(4)    Reduint un 20% l’aportació actual

(5)    Les competències passen a les Comunitats per evitar duplicitats

(6)    Reduint un 20% l’aportació actual

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.

COM EIXIR DE LA CRISI (I)

COM EIXIR DE LA CRISI

A estes altures de la crisi només els “merkelianos” dubten que es necessita un estímul econòmic per a eixir d’ella. Molts analistes aposten per la inversió pública per a reactivar l’economia, cosa difícil tal com estan els comptes de l’estat actualment i un major endeutament no pareix el més aconsellable.

Les principals companyies elèctriques Espanyoles, Iberdrola i Endesa van tindre uns beneficis en 2012 de 2840 i 2212 milions d’euros respectivament, mentres que una quantitat semblant (3000 milions d’euros) es retallava en educació.

Així, per què els ciutadans veiem com les nostres propietats immobiliàries es devaluen a la mitat? Per què els funcionaris han de perdre un 20% de poder adquisitiu i mentrestant, les elèctriques tenen estos voluptuosos beneficis?

Estes empreses han vist com el preu de la llum es duplicava des de l’any 2005 fins al 2012, hem de pensar que l’any 2004 quan es va crear el dèficit tarifari perdien diners? Doncs jo crec que no, perquè en el 2005 els periòdics deien que “La internacionalització de l’empresa espanyola (Endesa) és un dels fenòmens quantitatius i qualitatius més rellevants de la història recent de l’economia espanyola” i tot a costa del mercat espanyol.

En la Comunitat Valenciana es produïx el 5,7 % de l’electricitat, no obstant això es consumix el 9,7% de la producció nacional, la qual cosa suposa un dèficit productiu del 4 %, uns 4400 GWh / any.  És ací on hem d’incidir, equilibrant esta balança, no a càrrec de tots els usuaris com es va fer en els governs d’Aznar i Zapatero, creant així el dèficit tarifari en pro del medi ambient, sinó que siguen les companyies les que per decret invertisquen en la producció elèctrica.

Un increment de producció d’estes característiques suposa la construcció de 40 plantes termosolars, per exemple. No sols podem repercutir en un augment de la producció per a equilibrar, també es poden realitzar millores d’eficiència energètica en els edificis públics, açò sí a càrrec de l’administració amb una millor distribució dels pressupostos, o simplement permetent l’autoconsum com recentment han fet en les Illes Canàries.

Un augment de la producció pot generar excedents, per a compensar es deuria de deixar de produir estos GWh en les centrals de cicle combinat, les quals usen gas natural com a combustible, la qual cosa representaria una disminució en les importacions amb el consegüent augment del PIB.

I si és tan fàcil, per què a ningú se li ha ocorregut abans? Segurament no sóc el primer a plantejar-ho però hem de recordar que estes companyies, juntament amb telefònica, són la principal font de col·locació d’expresidents i exministre.

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.

"Més amb menys"

Fa dos anys que els ajuntaments varen triar als seus nous representants per la legislatura 2011-2015 i a Benicàssim les eleccions van donar, com tot el mon coneix, el triomf al Partit Popular per majoria absoluta; en conseqüència Susana Marqués va ser anomenada alcaldessa i va formar el seu equip de govern.

 Primer de tot per a pagar el favor prestat (al no presentar llista) als "independents" de ARB se'ls va adjudicar la primera tinença d'alcaldia i després, es suposa que en funció dels mèrits de cadascú, els regidors van ser ubicats en els seus nous llocs de treball.

El primer que ens va vendre l'alcaldessa es que volia quatre anys de participació ciutadana, escoltar els problemes de la gent i actuar en conseqüència...i acabem de passar l'equador de la legislatura i als plens de l'ajuntament encara es pot sentir alló tan manit en política com "si ustedes no nos hubieran dejado la situación como nos la dejaron..."; el que ens porta a pensar que potser els problemes de la gent no entren dins de l'ideari de l'actual equip de govern, mes bé al contrari, ja que l'excusa per a no fer absolutament res la tenen en safata.
En aquesta primera part de la legislatura, el Tribunal Suprem ha tirat avall l'il·legal projecte "Benicàssim Golf" en considerar que ni es protegien els espais naturals existents dins del projecte, ni estava garantit el subministrament d'aigua, ni contava amb cap informe favorable ni per part dels tècnics ni de les administracions implicades; aixó sí l'equip de govern ha demanat recurs d'empara al Constitucional més que res per malgastar diners públics en un projecte que és completament mort.
A més la política de subvenció interessada i l'ús quant menys dubtós en el procediment realitzat per finançar pagaments com el de la DTB o a l'organització del Fib ha fet que tots els regidors del PP amb l'alcaldessa al capdavant hagen tingut el seu "minut de glòria" desfilant pels jutjats.
Tot, sense deixar de costat els escàndols del tancament de la piscina (del que recordem que el consistori tenia coneixement quasi un any abans de produir-se i no va actuar), les irregularitats en el procés d'admissió de les escoletes, la possible pèrdua de l'agermanament amb Bad Salzdetfurth per la desídia de l'equip de govern i així un llarg etcètera.
L'acció (o inacció) dels responsables municipals ens pot agradar o no, potser mes o menys transparent, afavorir a uns o a altres, però el que no es suportable es que ens vulguin vendre que les seus prioritats son la participació i que el protagonisme es dels veïns de Benicàssim; i es així perquè mai en la historia del municipi ha hagut un nivell de crispació tan alt als plenaris, mai s'han produït els casos de clientelisme que estan produint-se (deu de ser la participació ciutadana axó), però per damunt de tot el nivell ínfim d'educació i la mancança democràtica mostrada per tots i cadascú dels membres de l'equip del PP ens porta a pensar que mai es podia haver aconseguit més poder amb menys preparació.

Salut.
J.M.Segarra. Responsable d'infraestructures i ordenament del territori IdPV.
 Membre de Compromís per Benicàssim.