Com eixir de la crisi (II)

COM EIXIR DE LA CRISI (2a PART)

La crisi està servint d’excusa a la caverna mediàtica i a UPYD (si considerem que no pertany a aquesta) per desmuntar l’estat de les autonomies i recuperar la centralització dels serveis públics. Jo vull trencar una llaça en pro d’aquestes i dir que un territori és més fàcil de governar de prop. No han estat les Autonomies les que han fallat sinó la gent com Francisco Camps i Zaplana els quals han gastat el que no podien, a més, dels 7 països europeus amb més renda per càpita, excepte Noruega i Suècia, tots tenen menys quilòmetres quadrats que els Països Catalans junts.

La meua segona proposta per eixir de la crisi pot semblar poc original, però vull avalar-la amb xifres i amb un matís propi.

Així, considero encertat el model de concert econòmic del País Basc o Navarra per tothom i propose fer algunes retallades de personal del Poder Legislatiu.

Jo no vull que desaparega el senat, però m’agradaria reconvertir-lo de forma pareguda a com proposa el PSOE. En la meua opinió els senadors serien elegits pels diferents governs de les comunitats, per exemple en la Comunitat Valenciana hi ha 99 diputats, doncs hi aportaria 10 senadors que serien els mateixos que ja cobren del govern autonòmic.

A una mitjana de 10 senadors per comunitat hi hauria 170 senadors, quasi 100 menys que actualment i a més no es pagarien dietes, sols s’hauria de pagar un bitllet d’anada i tornada en AVE i el 45 euros que val el menú i el taxi.

Una senadora com Carmen Alborch cobra 110000 euros/any més un assessor ens ix cada senador per 150000 euros el que fa 40 milions d’euros que a nivell macroeconòmic no és molt però si diem que amb ells es pot contractar 1330 professors o 800 inspectors d’hisenda ja pareix més.

També entrarien dins d’aquesta retallada els eurodiputats reduint-los a la meitat, els subdelegats de govern i les diputacions, sols els diputats ja que l’estructura funcionarial s’incorporaria a les diferents Conselleries.

A més, es considera que el Rei és una persona multimilionària, per tant no propose congelar-li el sou, més bé congelar-li els ingressos un parell d’anys, com també es podria fer parcialment amb l’església.

Una última despesa prescindible en temps de crisi és despesa militar i d’aquesta lògicament la guerra d’Afganistan és incomprensible.

Tampoc ens podem oblidar de despeses supèrflues en ambaixades, consolats, etc. Així com a resum puc ficar aquesta taula.

Aquestes xifres són per baix. Ja que estes retallades ben administrades suposen una reducció també de despeses implícita, per exemple, no cal una persona de manteniment per la Diputació i altra per la Subdelegació de Govern el que reduiria encara més el pressupost.

Els 831 milions d’euros que apareixen en la taula poden semblar a poc si els comparem amb els 50 000 milions de sanitat o els 1430 milions de despesa farmacèutica de la Comunitat Valenciana però no era la meua intenció donar una proposta per eixir de la crisi econòmica, amb aquest article volia més bé donar eixida a la crisi institucional en què estem immersos.

(1)     Eliminant els 266 senadors

(2)    Deixant-ne 26

(3)    Reduint un 20% l’aportació actual

(4)    Reduint un 20% l’aportació actual

(5)    Les competències passen a les Comunitats per evitar duplicitats

(6)    Reduint un 20% l’aportació actual

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.