Sentit comú

De vegades ens referim al sentit comú o seny com el menys comú dels sentits, és una qüestió inherent a la condició d'humà, es a dir, si de vegades fem una bogeria és interpretat com que la persona que la fa es decidida, valenta, insensata o impulsiva, la coneguem o no, pel contrari si fa un exercici de reflexió es una persona equilibrada,  prudent o ponderada.

En política es tendeix a donar suport al segon tipus de persones, ja que la majoria de la població veu com una virtut la prudència i el seny per damunt d'ideologies, i si això va acompanyat d'una capacitat per al treball, a més es dona confiança i eixa sol ser la principal virtut dels polítics que guanyen eleccions.

Però massa voltes estem donant-nos compte que aquestes virtuts tan valuoses queden desvirtuades pel poder dels diners, que son els que realment fan arribar el missatge que es vol transmetre a enlloc, i per la vanitat i l'ego de cadascú; això fa als nostres dirigents vulnerables i, per tant a partir d'eixe moment es fiquen a la defensiva, substitueixen el discurs que els ha dut al poder per frases plenes de xifres incomprensibles i fan de l'atac a l'adversari, la mentida i de l'insult permanent (sobre tot a la intel·ligència dels ciutadans) el seu camí per continuar en política.

Exemples hi ha molts, Cospedal i les seues indemnitzacions en diferit, Montoro i el DNI de l'infanta, Zapatero  i la seua "tensió", Aznar i les armes de destrucció massiva....i així tota una mena de personatges que han anat desfilant pels llocs de poder tant a nivell estatal, com autonòmic o municipal.

Perquè de sentit comú és acatar les sentències judicials contra les que no hi ha recurs, de sentit comú es no malgastar diners públics en recursos d'empara quan tot el peix és venut, de sentit comú es donar-lis una solució als veïns que tenen la vivenda en la zona del barranc de la Parreta independentment de que es faci el golf, els hotels o els parc temàtics, i, sobre tot és de sentit comú deixar de mirar-se el melic i ficar-se a treballar pels veïns de Benicàssim deixant de costat les influències que encara exerceixen agents urbanitzadors, grans constructores i especuladors en general.

Per finalitzar, potser encara som a temps de donar-li un impuls a l'activitat turística a Benicàssim, però no amb la destrucció, l'especulació i el malbaratament del terme municipal, més bé apostant per la qualitat, l'excel·lència i el sentit comú, que com bé coneixeu és el menys comú dels sentits.

Salut.

J.M.Segarra. Compromís per Benicàssim.