martes, 8 de mayo de 2012

Diputacions

Ai les retallades...ai, ai; es curiós que a la gent l'estàn intentant convéncer de que no n'hi ha un altra que retallar de les partides presupuestaries que afecten a l'estat de benestar dels ciutadans, i que aixó es l'única sortida a la crisi global que patim, i per tant els nostres ajuntaments, autonomíes i estat es llancen amb una febre inusitada a aplicar la doctrina neo-lliberal amb un afan i un convenciment tan gran com quan recalificaven sol rústic en tal de convertir-lo en urbà per poder recaptar mes diners.
Però, en mig de tot aixó, en quin lloc queden les Diputacions?. Les Diputacions segons la dreta governant (i els socialistes abans de Rubalcaba) son eixes institucions que arriven enllà on les Autonomíes no poden, tenen un coneixement de la realitat provincial que, segons ells, fan que per eixemple un poble del nord de Castelló desconegut per a Valencia puga rebre ajudes i finançament d'una manera mes àgil que si les tinguera que gestionar el Consell. Doncs, no, de cap de les maneres, si aixó fos així, el fracàs del model implantat hauría de ser un fet; no tenim delegat del Govern valencià a Castelló?i, aleshores que fa?res?no m'ho crec, mes bé sembla que les Diputacions son una despessa inútil, o mes be una cova on es refugien cacics que així tenen la possibilitat o bé de duplicar (complementar, diuen ells) el seu sou, o bé d'agranar cap a casa.
Com a exemple, aquell poble mai castigat per la sequera on puntualment pujava el camió-cuba d'aigua enviat per la Diputació i que costava una milionada i que quan va canviar l'equip de govern de l'ajuntament es varen donar compte de que només hi havía una avería a la canalització i per quatre perres va quedar subsanat...es veu que algú es portava algo pel camí. O eixa obligació d'agafar entrades per als bous en la correguda de la Beneficència (i pagar-les) que tenen els alcaldes dels nostres pobles.
I que dir d'eixes autonomíes (Murcia, La Rioja, Asturias, Cantabria, Navarra, Ceuta, Melilla) que tenen el seu parlament autonòmic i el seu parlament provincial?es o no es una despessa retallable?
Per tant des d'Iniciativa-Compromís demanem que com a primera mesura per a retallar despesses inútils es suprimeixen les Diputacions i voran com eixos diners podran emprarse en coses molt mes properes per a la ciutadanía.
Salut.

J.M.Segarra

miércoles, 7 de marzo de 2012

Dones

"Tots els dies has de pegar a la teua dona encara que no sapigues perqué, ja que ella si ho sap", aixó es el que molts imans ensenyen als seus feligresos; "Si un home no pega a la seua dona tots els dies, ella creurà que es viuda", aixó es un dit o refrà popular armeni; "La dona es un ser inferior i no està feta a l'imatge i semblança de Deu", aixó el va dir Sant Agustí; "La societat domèstica que es el matrimoni ha de reforçar-se mitjançant l'amor que implique la primacia de l'home davant la dona i els fills i la submissió sol.lícita de la dona, així com la seua obediència espontània", aixó el va dir el Papa Pius XI.
Exemples així hi han al llarg de la història moltíssims, i com es pot vore done igual que les arrels siguen jueu-cristianes, musulmanes, orientals o de quansevol lloc al mon; només tenen una cosa en comú, l'opresió, la submissió i l'anul.lació de les dones en totes les societats.
El mes greu si cap, es que aquestos comportaments encara al segle XXI es donen amb massa freqüència: maltractament i violència contra les dones, ablacions, diferències salarials,...i es responsabilitat nostra no només un dia, que si, li dona molta visibilitat, però a la fi només es un dia, sino els 364 restants exercir de persones responsables i difondre el missatge de que quansevol dona es molt mes important del que suposem, no mai mes invisibilitat per a les dones!, la igualtat en tot ha de ser una exigència i un repte a tot racó del mon, perqué les dones ja han patit prou injusticies des de sempre i aixó ha d'acabar; el masclisme es l'alifac a eliminar a totes les societats del nostre planeta.

Salut.
J.M.Segarra

L'aigua

L'aigua...eixe bé comú al que tan malacostumats estem a les societats occidentals, ha segut objecte de polèmica a l'últim plenari de l'ajuntament de Benicàssim. No hem d'oblidar que com sempre ens han contat l'aigua es de tots, es gratis, el que val diners (i molts pel que veurem) es traslladarla fins les nostres casas, les canalitzacions, tuberíes i demés, eixa xarxa hidràulica es el que fa que mes darrere altre tinguem que pagar per tindre el privilegi d'obrir l'aixeta i vore-la fluir, doncs bé, a Benicàssim tenim una empresa concesionària (Fobesa) que com que guanye per sota del mínim legal establert (que ha de ser entre un 7% i un 12%)ha demanat una pujada significativa per tal de salvaguardar els seus beneficis.
L'equip de govern del PP a l'ajuntament ha aprovat en ple que la pujada que notarem els veins serà d'entre un 7% i un 30%, depenent del consum de cada familia, per tant només podem afegir aquesta nova caçicada a la llista d'atropells que en forma d'impostos (Ibi, fems ...)hem de patir els ciutadans en aquest poble; sempre hem pensat que es fan eleccions per a triar uns representants que defensen els nostres drets dels possibles abusos que podem patir la gent del carrer per part dels que sense que ningú els hage votat s'erigeixen en jutge i part de la nostra quotidianitat, però amb aquest cas ni aixó, l'únic, l'absència a la votació per part de l'alcaldessa (i d'un regidor de l'opossició) motivada per la relació existent entre ells i l'empresa adjudicatària; no, Sra.Marqués no te perque absentar-se, el que ha de fer es negociar amb aquesta empresa per a que ens done en els temps que corren una treva als ciutadans, i, ja que te beneficis, fer-li entendre a la direcció de que quan isquem d'aquesta crisi serà el moment de actualitzar-los, mentrestant amb una pujada tipus IPC sembla que sería prou per a la butxaca dels contribuients.
A lo millor m'enganye alcaldesa però veig que li està agafant vosté el gustet a alçar-se quan es parlen coses que potser no li agraden...com en el darrer congrés del PP a Sevilla quan va parlar Alberto Fabra...deixem-lo, que aixó es altra història.
Salut.

J.M.Segarra

miércoles, 8 de febrero de 2012

Pressupostos 2012

Quasi milió i mig d'euros recaptarà de mes l'ajuntament de Benicàssim durant l'any 2012 respecte als recaptats al 2011, aquests diners per supost eixiràn de les butxaques dels contribuents, sotmesos a una pressió major per part del consistori (Ibi, fems, ORA...), doncs curiosament aquesta pujada en els ingressos no es veurà reflectida en uns millors serveis per al ciutadà, ja que es perdràn 6 puestos de treball, el Consistori li diu reubicació per canvi de funcions, a més de retallades en serveis per als majors, igualtat, joventut i curiosament en foment de l'ocupació!, si, si en ocupació retallen; aquells que van fer bandera en campanya de que la prioritat es i seríe l'ocupació només poden fer els seus primers pressupostos, van i retallen en aquesta partida el 10%, a mes les retallades afecten també a certs serveis socials com ara el transport adaptat, el menjar a casa, cooperació, i m'ature perque la llista es nombrosa.
Aixó si, hem d'agraïr-le a l'equip de Govern que s'incrementen les despeses en àrees tan trascendentals com òrgans de govern, mòbils, urbanisme (no aprenen), subvencions a grups municipals... Aquestes partides, mes els sous astronòmics dels membres de la Corporació que entre dedicacions exclusives i dedicacions parcials sumen 360.000€ anuals les afrontarem els veïns amb resignació i per supost continuant sense considerar a l'Ajuntament "la casa del poble", la casa de tots, sino la casa on mes extranys ens sentim, si estos son els polítics de proximitat, que serà d'aquells que des de València o Madrid dirigixen els nostres destins, el nostre futur...

Salut.

J.M.Segarra

lunes, 16 de enero de 2012

Manolo

Hoy que Dios nuestro señor ha tenido a bien el acogerte en su seno me viene a la mente aquel lejano 23 de Febrero de 1981 en el que un puñado de golpistas asaltaron la casa de la soberania popular, vamos, el Congreso para entendernos; yo tenía 10 años y recuerdo a mi madre asustada en la cocina diciendo:-que poco nos ha durado la libertad, y a mi padre volviendo mas temprano que de costumbre del trabajo porque el jefe les había dicho:-vayanse a sus casas con sus familias que no sabemos que pasará.
Recuerdo los nervios en casa y que mis padres me explicaron todo lo que había ocurrido no solo desde la muerte de Franco, sino durante todos los años de dictadura; recuerdo como me enviaron a la cama temprano y como les oía hablar con unos amigos que habían venido a casa; recuerdo como comentaban:-han separado a todos los líderes de los partidos y los han llevado aparte, a Carrillo, a Suarez, a Felipe, al general ese...Mellado; ¿y a Fraga?-no a ese no dijo mi madre, si es de los suyos...
En aquel momento ya Manolo, eras uno de los padres de la patria, uno de los formulantes de la Constitución de 1978, sí, esa Constitución a la que le augurabas poco recorrido, ese texto en el que no creías y por el que esperabas pasar a la historia como firmante si salía lo de la "democracia", y si no pues siempre te podías poner al lado de los asaltantes con los que al fin y a la postre compartías la mayoría de ideas, ya que todos vosotros perteneciais al Regimen anterior, a pesar de tu capacidad camaleónica y tu apariencia pseudo-democrática.
Al día siguiente esperanzado en no tener que ir a la escuela por aquel intento de golpe de estado, al levantarme le pregunté a mi madre, -¿que ha pasado?, y me contestó:-"parece que se va a arreglar, porque el Rey no apoya el golpe y hasta Fraga que se ve que tenía hambre, se ha puesto a chillar que les dejen salir, ¡lo nunca visto!, los pájaros se tiran a las escopetas".
Se me quedó grabada esta frase, mi madre tan tradicional, tan conservadora, tan recta en definitiva no creía ni un pelo en ti Manolo, es mas no se fiaba de ninguno de los que habíais estado con Franco, del Rey para abajo no os podía ver (gracias Madre).
Hoy ya no estás, y no quiero hacer leña de ti, aunque me parece sospechoso que hayas sido capaz de estar durante 60 años en primera linea política, primero durante la dictadura, despues durante la transición y ahora con una democracia consolidada; lo único que me gustaría recriminarte son los herederos políticos que nos has dejado, la derecha mas corrupta y reaccionaria de Europa, claro que con un fundador del partido que viene de donde viene...en fin Manolo, descansa tú que a los que no defendiste, ni intercediste, ni te mojaste por ellos hace mucho que tu Caudillo y jefe les hizo descansar en paz.
Salud.

J.M.Segarra Mucientes

domingo, 13 de noviembre de 2011

Casal Jove?

EVITEM QUE DESAPAREGA L'ÚLTIM ESPAI PÚBLIC PER A JOVES A BENICÀSSIM

El PP local desmantetlla els pocs serveis que queden per a joves a Benicàssim. On estaran millor els joves i xiquets del poble si no és a un lloc amb monitors que els eduquen en valors com la solidaritat, el respecte al medi ambient, la cultura...? De quina manera van a estar més tranquils els pares que savent que els seus fills estan en un espai amb persones adultes, responsables, i formades per atendre'ls? Benicàssim era un exemple en eixe sentit. Fins avuí.
Fa un mes expulsaren a les associacions juvenils del local, deixant-les al carrer. Ara, acomiaden els educadors del local.
Es volen carregar de manera deliberada l'únic espai al poble que s'encarregava de donar una oferta de temps lliure als xiquets i joves alternativa al consum de drogues, i on aprenien a conviure en grup i comprometre's socialment pel medi ambient, la solidaritat, la pau; els joves a l'espai podien fer teatre, guitarra, batucada, jocs de taula i de rol, i moltes altres coses que ara S'ACABEN.
Ara que a la Comunitat Valenciana el 50% dels nostres joves estan desocupats, són imprescindibles els espais publics d'oci com aquest si volem evitar que la nostra joventut aquest desatesa, a la mercè de drogues, vandalisme i altres problemàtiques socials.
En què pensa el PP de Benicàssim?
Això és el que ens espera a partir del 20N?
Els nostres fills i filles al carrer?

martes, 25 de octubre de 2011

Casal Jove Benicàssim

Avui no vaig a escriure res, només replegaré les paraules de col.lectius (4gats, espai cataflai, estem vius) que treballaven per aconsseguir un Benicàssim actiu, al Casal Jove del poble i que en una decisió arbitrària de l'equip de govern, deixaràn de desenvolupar els seus somnis en aquest espai que es suposava que era d'esparciment, de creativitat, a la fi un lloc on aquests joves PENSAVAN i aixó es veu que es molest pels que manen ací, teniu tot el meu/nostre suport; sempre sereu divertits, solidaris, ecologistes, responsables, voluntaris, laics i en valencià.
El seu manifest diu així:

"La censura ens va unir, ens va unir l’abús de poder sobre la voluntat ciutadana, la indignació, i ens va unir en il·lusió, en germanor…, en somnis. Ara, en menys de cinc mesos, la història es repeteix, ens expulsen del local. Un local on vam nàixer ,molts dels col·lectius, anys i anys enrere, un local que ens hem estima’t i hem omplert de vida. Ara hem de marxar, sense més raó que un altre atac desmesurat als moviments juvenils ..., a les consciències critiques, un altre atac fruit de la seua ràbia front a la nostra creixent il·lusió, un altre cop sobre la taula, per si algú dubta del seu poder. Una setmana és el nostre termini per a abandona part de les nostres vides, part del nostre creixement i aprenentatge, els nostres records , la nostra vida des de fa més de cinc anys . Ataquen a la nostra dignitat sense miraments, a tots i cada u de nosaltres, ataquen directament a la nostra sensibilitat, a la nostra capacitat de creació. Volen esborrar-nos, suprimir la nostra història, part de la nostra vida, fer-nos invisibles.Així que ens expulsen, sense miraments, del lloc públic que ens pertany a tots, que ens ha convertit en allò que som. Tot i així continuarem endavant com sempre hem fet, defensant allò que és just, creant i educant, amb un somriure..., com els companys que som. No podran arrencar la il·lusió, no ho permetre’m".
Casa de Joventut LaMaranya, Benicàssim.

Enllà on esteu, estarem amb vosaltres. J.M.Segarra.