TURISME

Estava observant les dades que periodicament es publiquen als organismes estadístics i m'adonat d'una que me preocupa seriosament, la Comunitat de Madrid avança a la Valenciana en nombre de pernoctacions hoteleres a l'últim any, i es sitúa darrere d'Andalusía al sgón lloc de les autonomíes que conformen l'estat.
Tenim en compte que l'atractiu de la Comunitat de Madrid es redueix a la capital, i sense llevar-li importància a aquest fet, es realment vergonyos que els succesius governs de la dreta no hagen fet de la nostra Comunitat, la qual depén en gran mida del turisme (tant d'interior com de platja), un referenten quant a l'oferta turística de la nostra terra.
Extrapolant les dades a nivell local, a Benicàssim, ja seríe hora de que esfomentara la reactivació del sector turístic, ja que a més de ser l'últim en entrar en crisi, es el primer que està començant a eixir-se.
L'urbanisme salvatje ha portat Benicàssim a un maremàgnum d'apartaments, que només aporten una segona residència a la gent de Castelló (els quals no es poden considerar turistes) i d'alguna altra zona de l'estat, durant els messos de Juliol i Agost; a més està la reduida oferta hotelera de la que dispossem i a la que probablement se l'hauría de donar un impuls en forma d'augment de places disponibles.
Està bé promocionar el nostre poble mitjançant grans festivals internacionals (que duren menys d'una setmana al llarg de l'estiu) però aixó no es prou, hem d'interactuar amb zones turístiques de l'interior de la provincia per promocionar-nos mutuament, hem d'atraure el turisme dels paissos de la UE donant-los bons serveis i aprofitant que el FIB ha ficat Benicàssim al mapa, sobretot a les illes britàniques, hem d'utilitzar el recinte de festivals per a mes esdeveniments culturals, hem de fer...tantíssimes coses alcaldesa...
El nou equip de govern ha de ficar-se les piles i obrir els ulls, aquest poble que voleu convertir en ciutat sense el turisme es mor, es la font fonamental d'ingressos i de llocs de treball, reactiveu-ho, sino ens convertirem en el dormitori de la capital, i ací del turisme no quedarà ni els de les tres P (pipes, passeig i platja), no quedarà res, aixó si sempre heu de fer les coses de manera sostenible i dinàmica i olvideu-vos de l'urbanisme, i si de veritat voleu el vostre poble veneu-lo com es mereix, com el millor que hi ha al mon.
Salut.

J.M.Segarra.

INDIGNES

Està de moda la paraula indignat, així van definir els que fan de "voceros" del Regne a la massa de gent que a partir del día 15 de Maig es va proposar per mitjà d'acampades, assemblees i demés, demanar un canvi de sistema, de maneres de fer política o directament de polítics, culpant a aquestos i al capital (bancs i demés) de la crisi que està assolant l'estat.
Tota aquesta gent ha assumit aquesta paraula com la bandera d'enganxada, perque tots sabem que si hi ha que vendre un producte, cal ficar-li un nom que el face vendible davant l'opinió pùblica.
Bé, però davant d'aquest moviment d'indignats, ha aparegut des del día 22 de Maig un altre moviment al que probablement no se li hage donat tant de rebombori i que hi ha que tindre molt en compte, els indignes.
Indigne es tot aquell que estan imputat en processos judicials s'ha presentat (i ha eixit...) a les eleccions, indigne es tot aquell que després d'estar quasi vuit anys governant? un estat no s'ha llevat en tot eixe temps l'aura de provisionalitat del seu començament de mandat dedicanse en exclusiva a fer oposició a l'oposició, indigne es tot aquell que sense reparar en despeses ha portat al Pais dels Gurtels, Brugals i "sheriffs del condado" a la ruïna de les arques pùbliques, indigne es tot aquell que no volen assumir uns resultats catastròfics es nega a convocar eleccions generals, indignes son tots aquells que han promés en campanya pactes de progrés que despres no han assumit, indignes...hi ha tant d'indigne..., que realment la decepció del personal es gran, molt gran...i me deixe un munt d'aquests, eh?
De totes maneres la gent poc a poc es donarà compte i tots ells tindràn el seu lloc a la història (un lloc gens recomanable per cert).
Salut.

J.M.Segarra

Mi dia de fiesta

"...su 18 de Julio, mi 14 de Abril..."reza una canción de Sabina, en mi caso no puede ser mas apropiado, si pese a quien le pese y digan lo que digan ese y solo ese es mi dia de fiesta, el único con el que levemente, porque los años te atemperan, soy aún capaz de emocionarme. Hace 80 años el pueblo español, los distintos pueblos que forman el estado, alcanzaron una meta, un objetivo, un sueño, nos acostamos siendo una monarquia un 13 de Abril y nos levantamos siendo República el 14 (salvo en Sahagún, Eibar y Jaca que el mismo 13 proclamaron la República). Hoy 80 años despues por causas desconocidas el debate está desactivado, los dos grandes partidos no lo llevan en su ideario y la falta de demanda social hace que ya que les va bien así, sigan apoyando lo que ellos llaman "monarquia parlamentaria", pero a la gente no la pueden engañar durante todo el tiempo, ya que la institucion monárquica impuesta y nombrada a dedo por el dictador necesita acotar su tiempo de vigencia, para llevar al final la verdadera transicion al estado, conduciendolo hacia la República, o en su defecto su refrendo en las urnas y que sea el pueblo el encargado de dilucidar entre las opciones que se le presenten. Hace 80 años España avanzó 50 años de un solo golpe con respecto a la mayoría de países de su entorno, porque no lo olvidemos que en solo 5 años de República se consiguieron logros que el pueblo demandaba desde el lejano 1812, a saber:

• laicidad del estado


• elección de los cargos públicos


• creacion de la red de servicios públicos


• sufragio universal (el voto femenino, por el miedo endémico a la iglesia se aplazó a 1933, pero se logró)


• reconocimiento del matrimonio civil y del divorcio


• separación de la iglesia y el estado


• avances importantisimos en la organización de un estado federal


• profunda reforma y reduccion de efectivos en el ejército


• regulacion del derecho a la huelga

Solo son unos pocos logros y no sigo enumerando para no cansar, pero todas estas cosas que ahora nos parecen tan normales eran auténticos hitos en su época y los avances registrados hicieron temblar a los por aquel entonces poderosos, que son básicamente los mismos que ahora, (iglesia, banca, terratenientes, generales...).

Por todo ello no me resignaré jamás a que el pueblo de una vez por todas alce la voz y decida, ya que tenemos que volver a la senda del republicanismo y no seguir manteniendo una institución anacrónica y medieval como es una monarquía hereditaria; ah! señores políticos y si que hay demanda social, la demanda de que el pueblo es ya mayorcito y está suficientemente maduro como para romper con el legado y la carga que nos dejó aquel que dijo tenerlo todo "atado y bien atado", y por lo que se ve en muchas cosas (demasiadas) esta frase tiene total vigencia; ahí nos dejaste al Borbón y ahí sigue...

Y que conste Juan Carlos que contra ti no tengo nada, pero si contra lo que representas.

SALUD!

J.M.Segarra

Ja no cola

Per començar, posem-nos en situació: A l'any 2006 es va subscriure un conveni entre l'ajuntament de Benicàssim (aleshores governat per la dreta local) i la societat Castelló Cultural (depenent de la Generalitat Valenciana), mitjançant el qual la esmentada societat es fea càrrec de les obres de rehabilitació de Villa Elisa a més de la gestió de l'inmoble durant els pròxims 25 anys. Al 2007 se va adjudicar l'obra per un valor de 1,84 milions d'euros. Aquest finançament aniria a càrrec de la societat Castelló Cultural com he dit abans, però des de molt prompte va quedar clar que la Generalitat incomplia els pagaments a la constructora; per aixó durant la construcció, l'ajuntament (en aquest cas format per un tripartit de majoría d'esquerres) ha hagut d'avançar prop de 1,5 milions d'euros amb el corresponent perjuí econòmic que ha supossat al consistori. Finalment als últims messos de 2010 les obres de rehabilitació s'han hagut de detindre, deixant clar l'ajuntament que no es podía continuar sense el finançament promés per part de la societat de gestió. Fins ací els fets, però ara vaig a continuar amb els actors d'aquesta bufonada:

1. L'ajuntament (tripartit completament controlat pel PSPV), que no ha sabut imposar des del primer instant els seus drets i a més ha segut incapaç de fer-se valer davant la prepotència d'un Consell amb desitjos de pasar-li contes per motius polítics. Encara així i tot la impressió que dona es que lis va bé així, instalats en el victimisme permanent.


2. D'altra banda la dreta local (PP) encapçalada per la seua portaveu al consistori que a més es la representant de la societat Castelló Cultural a l'ajuntament; te miga aixó ja que aquesta senyora ha dimitit d'aquest càrrec fa un parell de messos amb tota la nocturnitat possible alegant que la Generalitat no havia complit amb els pagaments. No, si tots el sabem, es que no han complit ni tan sols el primer pagament!, i fa cinc anys d'aixó, "però dona no te preocupes que com hi ha eleccions dimiteixes i de cara al poble quedaras..."ufff!.


3. La Generalitat Valenciana, que en boca de la seua Consellera de Cultura Trinidad Miró diu que qui no ha complit el conveni es l'ajuntament, ja que aquesta rehabilitació va lligada a la creació d'un centre de congressos en les proximitats de Villa Elisa. Hi ha que vore lo bé que mentixen algunes, sense despentinar-se...


4. A la fi i com últim actor estaría el poble de Benicàssim, la gent normal, assistim atònits a una comèdia d'interessos partidistes per culpa dels quals mai s'avançarà en la solució del problema.

Quansevol que no siga de Benicàssim i no sapiga que es Villa Elisa hi ha que dir-li que no, no es l'Escorial, ni la meitat, ni una desena part, però que als nostres polítics locals els va bé que hi haja aquest estancament, així es poden tirar tot el temps del mon barallant-se, tenen motiu de gresca i qui sap algú pot pensar que li pot donar vots, no sé.

El meu cridament sería el següent: senyors regidors i senyor alcalde, facen el favor pel bé del poble en resoldre el problema de Villa Elisa, han d'arrivar a algun tipus d'acord de mínims deixant de costat ideologíes i tendències polítiques, ja que si aixó no es així vostes estaràn als seus seients per servir-se de nosaltres i no per servir-nos, perque cinc anys discutint per el mateix als ciutadans ens cansa i mes prompte que tard us llevarem la mastegara i vos farem la cara roja, aneu tots a una, feu front comú davant el Consell, als jutjats o on siga, però feu-ho pel nostre poble (Ah! i acabeu l'obra collons!).

Salut.

J.M.Segarra

L'urgent i l'important

Arrel les notícies que ens arriven des de diferents païssos àrabs del nostre entorn se m'ocorren diverses reflexions, crec que a tenir molt en compte; per una banda els pobles d'aquests territoris s'han alçat en contra de tirans que els "governaven" des de fa mes d'un quart de segle, per altra banda d'una manera quasi irònica tota aquesta colla de "presidents", comendadors, il.luminats o reis han estat, i encara estan molts d'ells, tocats per l'halo de la divinitat.
Curiosament aquestes revoltes hi tenen una representació variada, a saber, des de convençuts demòcrates fins extremistes de qualsevol signe, però els unisc el indestructible desig d'enderrocar al tirà, per aixó aquestes revoltes son admirables, primer i per damunt de tot va l'urgent (la caiguda del sàtrapa) i després ja vorem com construim el pais (l'important) que passa a un segón pla.
Extrapolant la situació al nostre País, vorem que tenim un President de la Generalitat elegit democràticament a les urnes i un bon grapat d'alcaldes de diverses tendències, que per acció i omisió han empobrit significativament la nostra terra, i no només a nivell econòmic, sino a més a tots els nivells que han pogut, començant pel cultural, l'identitat, la representativitat, la llengua i acabant per l'imatge que podem donar els valencians i valencianes tant a la resta de l'estat com per tota Europa.
Tot aixó me porta a la següent conclusió, el dia 22 de Maig tenim l'oportunitat ùnica de fer com els nostres veïns del Mediterrani sud, anem a prendre'ns primer de damunt i després unim esforços per construir una societat millor; una societat basada en el progrés, en la sostenibilitat, en l'ecología i amb polítiques que donen resposta als problemes reals de les nostres societats, no basades en crear problemes per despres exercir d'apagafocs, diguem basta! no els volem!. Primer l'urgent (tots fora), després l'important (fem política).
Salut.


J.M.Segarra M.

Els animals i els seus drets

Des de la prehistòria l'home i els animals han hagut de conviure; aquesta convivència en un començament degué de ser pacífica però aquest equilibri molt prompte va canviar.
L'home pel seu caràcter destructiu i per la seua pròpia evolució va vore als animals com simple menjar o com bèsties de les que calía aprofitar-se; així va ser, ha segut i es fins arrivar als nostres díes en que per l'acció directa de l'home han desaparegut de la faç de la terra desenes d'espècies tant d'animals com de plantes.
En l'actualitat els animals gaudixen d'uns suposats drets i d'un respecte que te molt poc de real i molt de falssedat, a hores d'ara en les festes dels nostres pobles es segueixen practican humiliacions de tota mena, emparant-nos en unes supossades tradicions, el nostre menjar prové, en part, de granges on la tortura i l'hacinament formen part del dia a dia i diverses "costums" com el parany, les corregudes de bous, la caça il.legal i un llarg etcetera segueixen arrelades de manera molt profona a les nostres societats.
En plé segle XXI i amb diners públics se subvencionen diversos actes en les festes locals que estàn encaminats a humiliar i ridiculitzar als animals, principalment bous, emparant-se en la promoció turística, l'arrel de la tradició taurina i no se quantes coses mes, tot aixó s'engloba en unos pressupostos que per l'any 2010 per exemple a Benicàssim entre les festes de Sant Antoni i les de Sant Tomàs donen unes xifres de 244.000€ (totals); d'aquesta dada es desconeix si hi ha cap subvenció als espectacles taurins i la quantía d'aquesta. A mi, i espere que a la gent sensible amb el tema, m'agradaría que l'ajuntament destinara una partida igual per educar a la gent en que aquestes tradicions tenen que anar desapareixent, ja que son elements del passat, o en plantejar una festa alternativa als bous per a la gent a la que no ens agrada i mentres es fan aquests espectacles poder gaudir d'una altra opció.
Des d'ací convide a tota la gent de Benicàssim que sigue sensible a aquests temes a donar opinions i sugeriments, ja que encara que mai se me pasaría pel cap donar suport a quansevol tipus de prohibició si que m'ompliría que la gent anara donant alternatives als bous per a anar solapant aquestes noves maneres de viure la festa amb les de tota la vida. Només des de l'educació i l'ensenyament es pot avançar cap el progrés, i aixó es una herència que hem de deixar als nostres fills ja que sino tindràn el mateix que nosaltres hem heredat, recordem a mes que des de'l poble mes menut es des d'on es comencen a fer els canvis mes grans, i poc a poc els drets dels animals aniràn augmentant per a satisfacció de tots.
Espere respostes.
Salut.

J.M.Segarra.M

8 De Marzo, día de la mujer

Como por todos es conocido hace tan solo dos días se ha celebrado el "Día Internacional de la mujer", fecha significativa que siempre nos tiene que traer buenos recuerdos de todas aquellas mujeres que a lo largo de la historia y cada una en un sector de la sociedad, han contribuido al desarrollo de la misma.
Me vienen a la mente mujeres pioneras, luchadoras, comprometidas, ninguneadas...pero me niego a dar nombres, ni a ensalzar a ninguna en particular, ya que olvidaria a muchisimas que han aportado su granito de arena para conseguir una sociedad mas justa, equitativa y participativa; en definitiva una sociedad mejor.
Hasta hace bien poco tiempo este día era conocido como el "Dia Internacional de la Mujer Trabajadora", definición que particularmente me asquea y me enerva; ¿acaso conocemos alguna mujer que no sea trabajadora?, ¿acaso hay algún ejemplo de mujer que no se haya crecido ante cualquier adversidad?, ¿conocemos a alguna mujer que no haya afrontado y después superado cualquier traba u obstáculo?, la respuesta es NO, y además tenemos ejemplos y casos cercanos, muy cercanos. Mirad a vuestras madres, hermanas, amigas o enemigas, todas ellas han afrontado o tendrán que afrontar situaciones ante las que cualquier hombre se achicaría, dejaría de remar o si lo hiciera no sabría hacia adonde.
Por todo ello no hacia falta reiterar con la coletilla trabajadora la definición de mujer, ya que es intrínseco a ellas, siempre les tocó remar contracorriente, con mas zancadillas y menos ayuda para llegar a una situación tan sencilla como la igualdad (y que conste que queda un camino aún muy largo por recorrer, pero las bases ya están cimentadas).
El siguiente paso sería educar a la gente de que sí, tienen un día dedicado a ellas, pero los restantes 364 días del año, ¿que?, esos 364 días hemos de verlos como los "dias mundiales de las trabajadoras", porque nunca descansan, nunca desfallecen, nunca se esconden y, por encima de todo nunca se rinden.
Hay que entender esto para saber que la deuda que los hombres tenemos con ellas es inmensa, jamás debería trabajar ninguna mujer el día 8 de Marzo, ¡JAMÁS!, sería el reconocimiento mínimo a siglos y siglos de lucha y a siglos y siglos de culpa.
Salud.


J.M.Segarra M.