Als darrers anys estem patint un augment realment alarmant de la prevalència de malalties cardiovasculars, les quals són la principal causa de mort mundial. Gairebé tots els factors de risc cardiovascular estan relacionats amb el sobrepés i amb hàbits d’alimentació inadequats. Per tant, la major part de les malalties cardiovasculars es podrien prevenir amb una dieta equilibrada. Quan parlem de dieta en sentit ampli, parlem d’un estil de vida, no només d’allò que mengem.
Sembla paradoxal, però avui en dia, l’obesitat i, per tant, els problemes cardiovasculars afecten més a la població més desafavorida econòmicament. Segons la OMS, el 80% de les morts per aquests motius es donen a països amb ingressos econòmics baixos o medis. Als països pobres hi ha menys programes de prevenció i un accés més difícil a l’assistència sanitària. I menys oportunitats de triar una alimentació millor.
Els factors que influeixen en la nostra alimentació són molt diversos i complexos, més del que sembla. D’una banda, i cada vegada més, els econòmics. A més, probablement tenim mancances a la nostra educació sobre alimentació, una forta presència de la publicitat a les nostres vides i molts falsos mites sobre el tema. És important també tenir en compte que el ritme de vida actual de molts de nosaltres, no ens és favorable: estrés i mancança de son, per exemple, afecten als nostres patrons d’alimentació.
A nivell social, crec que és fonamental l’existència de programes educatius adequats, que tracten tant la part conscient (informació contrastada) com la part inconscient de la nostra alimentació. És molt improbable que ara mateix els nostres governs posen això en pràctica voluntàriament, tot i que suposaria un estalvi econòmic important de cara al futur, i de la qualitat de vida i felicitat dels ciutadans. Podem (hem de) demanar, lluitar per rebre millor educació. Mentrestant, crec que és important que cadascú de nosaltres dedique part del seu temps a millorar la seua dieta (en sentit ample), i això inclou esforç, temps, i esperit crític per estar ben informats.
Si també ens importa el procés de producció d’allò que mengem i com afecta al nostre medi ambient i als treballadors de la terra, cada volta més perjudicats per la globalització agroalimentària, definitivament hauríem de fer per reprendre el nostre model alimentari tradicional, l’anomenada “Dieta Mediterrània”. Està demostrat que és un model d’alimentació saludable a seguir, i a més seguir la nostra dieta tradicional està directament relacionat amb el consum de productes frescos, de proximitat, de producció ecològica. No només cuidarem la nostra salut particular, sinò que també estarem ajudant al benestar, i el desenvolupament econòmic i social del nostre entorn proper. Per motius obvis, avui en dia això és especialment important.
Eva López Ballester. Bióloga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario