Breus apunts d'història

Resulta curiós que en ple segle XXI, encara s'hagen de defensar drets fonamentals com aquells que tothom dóna per fets, igualtat, dret a l'alimentació, dret a l'accés a l'educació, a l'accés a l'aigua, drets humans, que, en definitiva, i al llarg de la història, han anant aconseguint-se i molts d'ells han quedat plasmats en les diferents cartes i declaracions que les Nacions Unides van redactar durant el segle XX.
Per diverses raons, hi ha països que encara estan en una etapa de desenvolupament de les diferents declaracions, bé sigue per causes econòmiques, socials, religioses o de qualsevol tipus, que no anem a debatre, però el que resulta evident es que tant a Europa com a Nord-Amèrica la majoria de declaracions han servit de normativa, per, en gran mesura, desenvolupar lleis que permeten posar-les en pràctica.
Per tot això resulta almenys xocant que un estat com el espanyol, suposadament aconfessional, desenvolupat, europeu a la fi, haja presentat un esborrany per a la seua tramitació, de substitució de la Llei orqànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la Interrupció voluntària de l'embaràs, amb la intenció de restringir a dos els supòsits en els quals les dones podran exercir l'avortament: violació o risc per a la salut de la mare.
Més restrictiva que la de 1985, que va durar 25 anys, suposa un retrocés en els drets de les dones sense precedents en qualsevol democràcia avançada, per tant caldria recordar al govern de l'estat, diferents declaracions signades internacionalment, sota el paraigües de les Nacions Unides, que ha vingut realitzant des de 1979 fins al moment actual.
En el marc de la CEDAW (Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones; 1979), varen signar (i aplicar a partir de 1981) entre altres coses, allò que explica l'article 16, apartat E: "Els mateixos drets a decidir lliure i responsablement el nombre dels seus fills i l'interval entre els naixements i a tenir accés la informació, l'educació i els mitjans que els permeten exercir aquests drets".
No sols això, en la conferència de El Caire sobre població i desenvolupament (1994), es va acordar (i el govern va signar), "per al 2005, s'ha de reduir a la meitat el desequilibri entre la proporció de persones que utilitzen anticonceptius i les que expressen el desig d'espaiar els parts i/o limitar el nombre de fills/es; planificant els recursos necessaris per per a crear serveis de planificació familiar i salut reproductiva".
I encara hi ha més; en el marc de la IV Conferència Mundial sobre les dones (Beijing 1995) queden establerts els drets sexuals i reproductius com a part indissoluble dels Drets Humans: "Els drets humans de les dones inclouen el seu dret a exercir el control i decidir lliure i responsablement sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva, lliures de coerció, discriminació i violència".
Aquests tres exemples signats pel govern de l'estat, juntament amb diferents cartes (Bangkok, Ottawa...) i resolucions sobre salut sexual i reproductiva acordats en el marc de la UE, no han estat obstacle per a que el ministre Ruíz-Gallardón present una nova Llei més restrictiva, que divideix a les dones entre riques (les que podran anar a l'estranger a avortar) i pobres (les que tindran que quedar-se i assumir les conseqüències) i que està feta a la mida del proposat per l'església catòlica més reaccionaria.
Caldrà recordar als nostres dirigents allò tan obvi com que els drets aconseguits no poden derogar-se i menys per qüestions ideològiques, ja que el progrés, la llibertat i els drets civils sempre acabaran obrint-se camí a pesar dels obstacles que vulguen afegir, i que el poble no vol retrocessos, sinó estar al nivell de les democràcies més avançades d'Europa especialment en matèria del dret de les dones a decidir sobre el seu cos.
Lluita i força companyes i ni un pas enrere!!. Salut.

J.M.Segarra. Compromís per Benicàssim.