El pròxim dia 02 de febrer se celebrarà el Dia
Mundial de les Zones Humides.
I aquest any tornem a celebrar el reconeixement
del Quadro de Santiago com una zona humida i protegida gràcies a la sentència
del Tribunal Suprem (TS) en el contenciós del PAI Benicàssim-Golf.
I podem celebrar que podem passejar, fer esport
i anar en bicicleta o a cavall pel Quadro de Santiago lliurement, perquè
és patrimoni del nostre poble i del poble valencià, i no d’una constructora i
el seu camp de golf.
I podem celebrar les visites dels esplugabous,
cuetes blanques, agrons i la resta d’aus que acudeixen al Quadro de Santiago
quan s’entolla cada volta que plou amb una certa intensitat.
I podem celebrar l’olor a terra mullada, el
soroll de la terra xopa d’aigua al trepitjar-la o el soroll del vent quan passa
entre les canyes.
I podem celebrar que la única construcció que
sobresurt del paisatge, un poc més enllà i amagada entre uns pocs arbres, és la Torre del Baró, un altre
exemple del patrimoni històric i cultural de Benicàssim.
O podem celebrar que, encara més enllà, es veuen
les poques palmeres del que fou el Palmerar de Benicàssim, amb constància de la
seua existència ja des del segle X i del que s’ha dit que era el palmerar més
septentrional d’Europa.
Inclús podríem celebrar la inclusió del Quadro
de Santiago en el Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana ,
amb un pla de gestió i conservació com cal. Però la Conselleria , de
moment, no ho veu necessari, com evidencien les respostes donades al grup
parlamentari de Compromís a Les Corts.
O podríem celebrar que a l’Ajuntament treballaran en donar a conèixer i protegir aquesta marjal. Però poc es pot esperar de
l’equip de govern si considera que el Quadro de Santiago no és una zona humida
(segons el seu criteri a la reunió que tingué lloc al Palmerar amb motiu de la
sentència del TS el 02 de febrer de 2013).
També podríem celebrar la restauració ambiental
del Quadro de Santiago, aplicant o adaptant l’estudi que va realitzar el
SEHUMED (Universitat de València) per encàrrec de l’Ajuntament, per inundar
permanentment una zona i així recuperar la vida que el sistema de drenatge i la
bomba de Coviles li va llevar.
També podríem celebrar la recuperació del
Palmerar, cuidant i recuperant les palmeres que ja hi ha i plantant més
palmeres, per recrear allò que fou en el passat.
També podríem celebrar la rehabilitació de la Torre del Baró, per
convertir-la en un centre d’interpretació del Quadro i el Palmerar, i recordar
la gent que va transformar allò que es coneixia com el Lluent en camps de
cultiu d’arròs i de la duresa del treball aquells dies.
I perquè no, inclús podríem celebrar les visites
de turistes al Quadro, la Torre
i el Palmerar, perquè és un paratge únic, posat en valor, estimat i conservat
pel poble al que pertany.
I per les persones més pragmàtiques, inclús
podríem celebrar que els/les turistes s’allotgen als hotels de Benicàssim,
mengen en els restaurants de Benicàssim i es deixen els diners en Benicàssim.
Podem celebrar moltes coses, així que ho celebrem... però treballem també per tot allò que podríem celebrar. Així que treballem...
Carles García Simeó. Compromís per Benicàssim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario