Equilibri

No esperava ni de lluny a un home brillant, mordaç, entretingut, però vaja per davant que el que vaig escoltar ahir del Molt Honorable President de la Generalitat (o Consell que es veu que així l’agrada que els anomenen) va ser una decepció tan gran que de vegades fa pensar si aquest tipus de polítics ho són per vocació o per accident.

Tot el seu discurs va ser monòton, sense emoció, sense ànima, una successió de paraules tals com; recuperació, competitivitat, reducció, aprimament, desavantatge, unanimitat, lleialtat, equilibri i un sense fi de tòpics que feien que l’auditori que semblava prou amable amb el President, estigués tan gèlid com una panna de glaç.

De fet tot va ser tan previsible que els titulars que la premsa ha publicat es poden resumir en dos i a preguntes de la gent present; o bé, que la infanta (malauradament segons ell) és igual que la resta d’espanyols al haver estat imputada, o bé que el president d’Extremadura tingue el que hi ha que tenir per discrepar de la posició oficial del partit en la propera executiva del PP.

Pobre bagatge per a una persona que pretén governar al poble valencià i que a més pretén millorar el finançament autonòmic “prevalent a les persones i no als territoris”, però que és incapaç de explicar com vol aconseguir aquest fet; és a dir: exigint a Madrid?, o incomplint amb el sostre de dèficit?, o declarant-se insubmís d’una manera o altra?, o posant per davant a les persones en lloc dels interessos del deute?, o l’única manera és gitant-se amb Montoro?...com Sr Fabra?.

La llàstima es que una de les nombroses preguntes que, per qüestió de temps, va quedar sense resposta fou la que jo vaig escriure en la targeta que ens passaven als assistents; pensa confirmar el lideratge tant a nivell del seu partit com de cara al poble passant per les urnes?; supose que la persona que filtrava les preguntes, després d’escoltar tantes voltes la paraula equilibri va haver de pensar, “amb els equilibris que el President està fent per estar més d’una hora sense dir absolutament res, no caldrà que conteste això, no sigue que tingue que mullar-se”.

Juan M. Segarra. Compromís per Benicàssim.