IMPOSTOS PER LLIBRES GRATIS

LLIBRES GRATIS

Aquestos dies de lluita per la baixada de l’IBI a Benicàssim em trobe amb la recriminació per part d’alguns estiuejants de la gratuïtat dels llibres de text en els centres públics.

Així hem de saber que no és un programa de gratuïtat de llibres, com alguna gent pensa, sinó de reutilització dels llibres. Per tant, continuar-lo suposa un gran esforç per als professor i sobretot per les AMPAs.

Pareix doncs que criticar determinades activitats de l’escola pública siga fàcil i tan si val que en els pressupostos hi haja dues partides de 35000 euros per publicitat de l’equip de govern, una d’elles camuflada sota el butlletí informatiu.

El Consell, com volen que els anomenem ara, deu 2500000 euros al consistori, tanmateix s’anuncia amb plats i timbals que en pagarà 600000 euros, el que dóna a entendre que tal volta els donaven per perduts.

I és així, la mateixa actitud sol·lícita que ofereix el President Fabra a Rajoy, i veurem a partir de dimarts quan es comença a debatre l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat, li ofereix l’alcaldessa de Benicàssim al exalcalde de Castelló, amb la intenció de pujar en l’organigrama del PPCV i deixar de ser “Secretaria Ejecutiva de Política Social”, de nom molt bonic però de funcions pot vistoses.

És aquesta submissió la que li impedeix demanar el tercer col·legi i el segon institut amb convicció, i de pas que l’escola d’adults deixes de ser municipal i es regís per la normativa comunitària d’incorporacions. Una escola que ens costa 100500 euros a l’any i som possiblement l’únic poble on es pagada per l’Ajuntament, com es veu en la taula.

Per tant, amb aquesta taula vull demostrar el dèficit educatiu (pel que fa a centres de la Generalitat) que tenim a Benicàssim i que no està en camí de resoldre’s en aquesta legislatura.

Diego Zaragozá. Compromís per Benicàssim.

BENICÀSSIM EN BICICLETA

CARRIL BICI MONTORNÉS

Aquest mes ha sigut notícia a nivell nacional l’anell verd de Bilbao. Se’ns presenta aquesta ruta (ara GR 228) com un atractiu turístic més de la capital biscaïna i amb els objectius d’ampliar l’oci en una ciutat que en aquell moment comptava amb escassos metres quadrats d’espais naturals que oferir als seus veïns, i aconseguir una millor conservació de les muntanyes i praderies que la circumden.

Durant la ruta, que travessa entorns urbans, rurals i forestals, hi ha àrees de recreació i zones d’oci amb bancs, taules i barbacoes. Es tracta de que tots els bilbaïns i visitants puguen gaudir d’un entorn amb un paisatge urbà magnífic.

Ací, en Benicàssim, comptem amb un dels millors carrils bici de la costa espanyola. Un ampli corredor de més de 15 quilòmetres dividit en dos trams urbans que s’ajunten en l’antiga estació del ferrocarril, un per la costa passant per la Torre Sant Vicent i l’altre seguint l’antic traçat de les vies del tren que enllaça el poble amb Orpesa passant per la via verda que amb el tram de l’avinguda Mohino formen una ruta circular i una joia més de les moltes que tenim a Benicàssim. 

De sobte, gràcies al carril, la localitat castellonenca s’inunda de locals, estiuejants i fibers que es mouen amb bicicleta, que estalvien tones del vilipendiat CO2 a l’atmosfera, mitiguen els absurds embossos estiuencs i, pel mateix preu, estan en forma.

Doncs sí, està comprovat que anar en bicicleta és una de les activitats més completes i universals per a previndre dolors d’esquena, protegir articulacions i millorar el sistema circulatori i immunològic, així com mantindre la teua salut psíquica en orde.

Tanmateix, el Partit Popular en lloc d’arreglar els diversos aparcaments de terra que té la localitat, fica problemes a l’existència d’aquesta fenomenal ruta ciclista, com es va vore en l’anterior legislatura i com es veu en la actual per la falta de cap menció en els pressupostos municipals.

Però anar en bici és molt perillós, són pocs els que respecten als ciclistes aficionats, amateurs o com desitgen anomenar-nos, detenent els seus vehicles per a donar-nos pas o els que fan un senyal per a donar-nos prioritat. Ho veig tots els dies al anar a ma casa, però sobretot en els caps de setmana d’estiu on el trànsit en la urbanització on visc és major i moltes vegada m’espanta quan s’ajunten l’autobús, un grup de ciclistes i un altre cotxe en sentit contrari.

Hi ha massa morts de ciclistes, per causes alienes a la seua responsabilitat i no podem esperar que passe una desgràcia per actuar.

El projecte del carril bici des de Montornés presenta una dificultat per les barreres arquitectòniques presents (pont de l’autopista, pont del ferrocarril i pont de la N-340).

Existeixen dues possibilitats per realitzar el projecte i enllaçar-lo fins el carril de l’antiga via del ferrocarril, sempre evitant passar per dalt del pont de l’autopista: la primera per l’esquerra del pont seguint la via de servei de l’AP-7, aprofitant un túnel de desguàs i aprofitant un pont del tren ja fet. Aquesta primera opció té l’inconvenient d’haver de fer un pont per passar per baix de la N-340, haver de pactar drets de pas amb els propietaris dels terrenys afectats i que al desviar-se de la ruta tradicional pots resultar que no s’utilitze.

Per tant la segona opció és més factible, aprofitar un túnel de desguàs de l’autopista però esta vegada per la dreta i tornar a empalmar amb la carretera de baixada fent un carril addicional per l’esquerra d’aquesta fins arribar a l’antic pas subterrani de l’avinguda Mohino.

Aquesta segona proposta és perfectament assumible, més després de veure la desorbitant quantitat de diners que es volen ficar en reobrir la piscina municipal. Molts pensen que els ciclistes són una molèstia però a mi no m’agradaria en uns mesos escriure: “jo ja ho vaig dir”.

Diego Zaragozá. Compromís per Benicàssim.

BEQUES D’EXCLUSIÓ SOCIAL

Les beques deurien ser un objecte compensatori per assegurar l’accés als diferents nivells educatius i acadèmics amb independència del poder adquisitiu. Tanmateix, la proposta del ministre Wert ha trencat recentment aquest consens, i en la mateixa línia es troba la nova convocatòria de les ajudes al menjador a les Escoletes Infantils Municipals de Benicàssim.

L’equip de govern del PP-ARB ha modificat els requisits per accedir a aquestes ajudes per al curs que ve i només podran tenir accés aquelles famílies en la qual els progenitors tinguen treball. El motiu és el 7è, i últim requisit de la llista, en el qual s’ha d’acreditar la necessitat de la conciliació familiar i laboral. Altres circumstàncies, com la situació econòmica socio-familiar, violència de gènere i demés només es valoraran. En altres paraules, aquestes ajudes deixen d’estar adreçades a les famílies que més ho necessiten. Resulta paradoxal que entre la documentació a aportar, les persones aturades han de presentar un certificat de percepció de prestacions. Aquest punt no té cap sentit, ja que aquestes persones estan excloses directament per incomplir els requisits. També és paradoxal que la gestió de les ajudes es tramites per Serveis Socials, quan aquestes ajudes no van a recaure a les famílies més desafavorides.

Però atenció, per aquelles famílies que complesquin el requisit de conciliació familiar, s’han de complir també uns nivells de renda determinats. Per exemple, els nivells de renda mensuals per a una família de 4 membres, amb dos progenitors treballant resulta una renda mensual inferior a 854€, suficientment baix per poder quedar també exclòs per aquest motiu.

El resultat provable d’aquest nova normativa és la disminució d’ajudes, ja que s’exclouran tant a les famílies que més ho necessiten, com les que tampoc compleixen el requisit de la renda anual. Una forma d’estalvi insolidària i injusta que, enlloc de rescatar persones, deixen fora a la gent que més ho necessita.

Carles García Simeó. Compromís per Benicàssim.

La Desfilada

La setmana passada tot l'equip de Govern del Partit Popular a l'ajuntament de Benicàssim va rebre la notificació per part del jutjat d'instrucció número 2 de Castelló, de la seua imputació per prevaricació administrativa en el cas de la dissolució de la societat mixta DTB (desarrollo turístico de Benicàssim); res nou per als membres d'un partit que al llarg del País Valencià estan acostumant-se a passar més temps als jutjats que a les institucions on han segut escollits.
El fet és que després de dos anys des de que el PP va guanyar les eleccions al poble per clara majoria absoluta, eleccions recordem plagades de promeses electorals fantasioses com la construcció d'un altre institut, del tercer col·legi o de la ciutat de l'oci i de la música entre altres, la política del "això ho pague jo"(amb els diners de tots és clar) sense control ha tingut la seua culminació en els indicis de delicte que ha vist la fiscalia en tal d'imputar a la totalitat dels regidors del municipi.
No és de rebut que una societat completament descapitalitzada com la DTB tingui que cobrir el seu deute amb l'acceptació de les accions en valor negatiu per part d'una de les parts que formen part de l'esmenada societat (Ajuntament), i que amb les objeccions i informes desfavorables per part de la interventora tot i així  surti endavant amb els vots favorables dels regidors del PP; per tant el risc el varen assumir ells i ara la conseqüència és la desfilada pels jutjats de tots ells a la tardor.
Que aquesta gent que governa Benicàssim no està preparada és un fet, però ometre les opinions dels tècnics de l'ajuntament que son els que coneixen en profunditat si un acte és legal o no, és una gosadia que com veiem els ha conduit directament al jutjat, la supèrbia provocada per la majoria absoluta els ha convertit en autèntics cacics de poble en el que confonen els seus desitjos amb la legalitat i la raó.
I les coses són així perquè no només està el cas de la DTB, a més la subvenció a l'empresa que gestionava el FIB sense presentar contracte d'esponsorització, el recurs inútil pel PAI Benicàssim Golf i un llarg etcètera, tot unit a una actitud davant l'oposició xulesca i prepotent, en la que han sigut incapaços de donar suport a iniciatives tan òbvies com declarar el municipi lliure de fràcking (quan institucions governades per ells com ajuntaments i fins i tot la Diputació Provincial si l'han fet) rient-se a més dels que l'han presentada.
Per tot això que comenci aviat la desfilada i que es depuren responsabilitats, ja que aferrats a la poltrona estan tan còmodes a lo millor veure'ls asseguts als jutjats fa almenys sacsejar consciències entre els seus votants.

Salut.
J.M.Segarra.  Compromís per Benicàssim.

Morir d'èxit

Resulta curiós com les organitzacions polítiques realitzen cadascuna els seus posicionaments (normalment amb els interessos electorals per davant), la tria de candidats, la cerca d'una major afiliació o la consecució de qualsevol objectiu que se proposen mitjançant els instruments al seu abast, com per exemple eixint al carrer per recollir signatures per una ILP, etc.

Els temps de crisi que estem vivint fan que els polítics estiguen vists com unes criatures molt roïnes que només volen robar al poble, que s'aprofiten de la gent i que són més corruptes que la majoria dels ciutadans; això realment té conseqüències nefastes per als representants públics, ja que una minoria fa que la majoria estigue jutjada i condemnada prèviament per part del poble.

És de veres que els dos partits majoritaris de l'arc parlamentari espanyol (PP i PSOE) són fonamentalment el cercle de totes les crítiques, i és de veres que en moltíssimes ocasions els ciutadans no van desencaminats, ja que fins ara han sigut els que han hagut de governar en quasi tots els llocs, això té dues conseqüències:

- La pujada fins a on no podíem ni somniar dels partits minoritaris, que per la seua condició estan molt més a prop del poble, interaccionen molt més ràpid amb els ciutadans, tenen molta més agilitat i ingeni a l’hora de presentar qualsevol proposta i per sobre de tot són percebuts per la gent com una brisa fresca de renovació.

-La desídia dels votants i el desarrelament d'aquests cap els polítics (ací entren tots i de tots els partits).

Ara mateix al País Valencià i segons les enquestes, la situació en cas de que hagueren eleccions canviaria prou respecte a l'actual, és a dir tant EU com Compromís (que ja hi són) i UPyD (que no hi és) tindrien una forta pujada en nombre de vots/escons, i tant PP com PSOE davallades en gran mesura.

L'anàlisi més senzill seria el següent; PP i les seues nefastes polítiques aplicades al llarg del País que sumat als escàndols de corrupció generalitzada fan d'aquesta formació una autèntica carn de jutjats i estan començant a ser percebuts pel poble com part fonamental de la crisi del sistema, i això fa que una formació "centralista" (per no dir qualsevol cosa pitjor) com UPyD tingue prou opcions de trobar el seu espai en l'arc parlamentari (i local) valencià.

D'altra banda el PSPV-PSOE és vist amb desconfiança per una gran part dels valencians, ja que quan han tingut responsabilitat de govern mai han aplicat les polítiques que han defensat quan han estat a l'oposició, això durà a EU a tindre un augment de vots proporcional a la pèrdua del PSOE.

I per finalitzar està Compromís, aiii Compromís, una opció més plural, més defensora de la identitat dels valencians com a poble, més progressista, més d'esquerres, més verda, d'obediència valenciana a la fi....a Compromís li caurà una "pluja" de vots important, que faran d'aquesta força la clau de la governabilitat del País Valencià, però, realment estem fent tot el possible per què això ocorri?; la militància trobem a faltar estar a peu de carrer, contactar amb la gent, interaccionar amb ells, recollir signatures per ficar en marxa la ILP sobre el deute il·legítim per exemple (des de la presentació de Compromís a Madrid no s'ha tornat a dir res), conforme és va fer amb la ILP de les escoletes de 0 a 3 anys, a la fi tornar a empoderar-nos del carrer com fa més de dos anys feram dia si i dia també en una tasca que va donar els seus fruits en les eleccions autonòmiques. En lloc d'això ens perdem en lluites per les primàries, que si amb més pluralitat o amb menys, que si de pagament o gratis, que si jo porte més anys de militància que tu, que si el sexe dels àngels, quan el que ha de quedar claríssim als ciutadans és que mai és veuran unes primàries tan participatives i democràtiques com els que Compromís els oferirà, per tant pense (pensem) que és l'hora de fer POLÍTICA, de ser l'altaveu del carrer, d'oferir una coalició fresca i innovadora, de portar la pluralitat fins al final, de mirar cap als orígens (que no al passat) per veure que ens estem deixant pel camí  en tal d'agafar-lo, de teixir una xarxa de complicitats amb les persones corrents i de no romandre estàtics esperant una pluja de vots que potser mai arribarà o si arriba que d'una ventada no es vagen a un altre lloc.

Cal més POLÍTICA i menys posicionaments estàtics i partidistes a l’ús, o som la casa de tots els que estimem la nostra terra o sinó morirem d'èxit.

Salut.

J.M.Segarra. Compromís per Benicàssim.

GENT DESCONCERTADA

GENT DESCONCERTADA

Després de la implantació del districte únic en l’elecció de centres educatius, no passaran molts dies en publicar algun periòdic que tants alumnes s’han quedat sense poder matricular-se en centres concertats i se n’han de construir més.

Amb aquest article m’agradaria analitzar en la mesura de les meues possibilitats, i quan dic això em referisc a que m’agradaria tindre més dades de les que se’ns oculten sistemàticament, que hi ha darrere dels centres concertats.

Així formularé la següent pregunta: Per què la gent matricula als seus fills en la concertada?

És evident que els concertats costen menys diners a l’administració, ja que tenen altres fonts de finançament (comissions en llibres, uniformes, transport, menjador, excursions, detalls de nadal...), en ells el professorat és més dòcil ja que el seu lloc de treball no és segur i es pot aprofitar aquesta circumstància per fer-los fer tasques que no els corresponen (cuidar en el menjador, transport...).

El professorat en la concertada no passa per oposicions, així la selecció de personal no es fa amb criteris objectius, de fet tots els professors i professores que conec que treballen en la concertada han intentat fer oposicions a la pública on a priori les condicions de treball són millors.

La concertada fa selecció d’alumnat de dues formes, una directa amb el punt que dóna el consell escolar normalment a qui porta els fills a la guarderia del mateix col·legi i altra indirecta amb un cost de l’educació assumible per la majoria de la classe mitjana però inassumible pels més desfavorits.

Desgraciadament, la renda familiar està relacionada amb el nivell educatiu dels xiquets per diversos motius: els xiquets i xiquetes que creixen en un entorn familiar amb cultura estan acostumats a que els seus pares els expliquen les coses tal i com són de menudets; els immigrants ixen del seu país per falta de diners i excepte els dels països de l’est solen portar un endarreriment de coneixements; qui té diners, si el seu fill/a va malament, pot pagar professors de reforç...

Mentre que l’educació pública ofereix programes de reforç a l’alumnat amb dificultats, la concertada ofereix la porta d’eixida.

La raó per matricular els xiquets en la concertada és per tant que no es mesclen amb els més desafavorits (amb els fills de les putes del Caminàs em va dir un una vegada) infonent-los de ben menuts la separació de classes  també alguns diuen que ho fan per l’uniforme, com si els públics no pogueren ficar uniforme per decisió del Consell Escolar que vol suprimir la Llei Wert.

Per si no ha quedat clar encara, per què és roina la concertada?

L’ensenyament concertat deteriora la pública fent que baixe el nivell mitjà de l’alumnat i així més gent que pot pagar-ho vol fugir de la pública, deixant-la com marginal o educació d’últim recurs. Converteix assignatures com tecnologia en treballs manuals de muntar enginys mecànics, comprats amb comissió a Microlog o a Opitec, que es munten a casa, pels pares normalment i que seran molt útils per muntar mobles d’Ikea quan els xiquets siguen majors però que ajuden poc a desenvolupar l’enginy que és del que es tracta i mentrestant el taller es pot utilitzar de magatzem per llibres i uniformes.

Així, per concloure, no hem d’oblidar que la escola concertada és una societat privada pagada amb diners de tots i on el director fa i desfà a la seua voluntat. Inverteixen en publicitat, part de la qual va per desacreditar la pública i fer que l’alumnat es moga cap a ells. La existència d’aquests centres tindria raó de ser per la falta de públics per matricular a tot l’alumnat, però, a poc a poc, per una millora de l’educació hauria d’anar desapareixent en lloc d’augmentant la seua presencia com estan fent els governs del PP.

En la meua opinió ens hem lliurat d’una massiva privatització gràcies al baix sou dels directors de centre que fa que no siga per ells desitjable aquest negoci.

A banda deixe als privats, qui tinga diners i se’ls vulga gastar en la completa privada que ho faça, lliure és cadascú de fer el que li vinga de gust amb els seus diners.

Diego Zaragozá. Responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.

Nosaltres els valencians, valencians

NOSALTRES ELS VALENCIANS, VALENCIANS.

NOSALTRES ELS VALENCIANS, VALENCIANS.

“No caldrà que jo faci ressenya, ací, de les manifestacions habituals d’aquest desballestament [de la nostra existència com a poble ]. Són un trist teixit d’abandons, de desídies, de timideses, de mimetismes estèrils; una barreja de localisme inútil i de conformitat provinciana, una progressiva depauperació social.

Indiferents o mistificats, els valencians —els valencians en bloc— vivim presos en una espècie de passivitat confusa, que no encertem a superar: passivitat concertada sobre la nostra condició de valencians, més que res. Tota comunitat mitjanament sana manté, per damunt o per sota dels seus antagonismes interns, uns nexes de solidaritat bàsics, gràcies als quals continua afirmant-se en ella mateixa i és ella mateixa: són aquests nexes els que, entre nosaltres, van relaxant-se de mica en mica, es debiliten, s’esvaeixen. Encara el gentilici «valencians» vol dir alguna cosa, naturalment, i més que no sembla a primera vista: però la seva força vinculatòria i estimulant queda rebaixada, restringida, quasi ineficaç.

Tot això, considerat en abstracte, podria induir a conclusions desoladores: podria interpretar-se com un senyal precursor, si no com una dada irrefragable, de la nostra total i definitiva despersonalització. Davant un observador foraster, fins i tot als ulls desatents d’algun d’autòcton, faríem l’efecte d’un poble a punt d’extingir-se, dimitit. La veritat és que la contrapartida d’aquell desistiment diguem-ne moral resulta prou menys tètrica.”

(Joan Fuster; nosaltres els Valencians)

"Sóc 'nacionalista' en la mesura que m'obliguen a ser-ho, l'indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú no es nacionalista sinó en front d'un altre nacionalista, en bel.ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l'oprobi o la submissió" (Joan Fuster)

El 25 d'abril de 1707, l'antic Regne de València va deixar de ser una nació es va convertir en una regió, en un territori conquerit i administrat com a tal. Va ser el preu que va pagar per la seua adhesió a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria, que va disputar sense èxit la corona hispànica a Felip V, duc d'Anjou, net del rei de França (Lluís XIV) i primer Borbó a asseure's al tron de Madrid.

El Regne de València va anticipar el destí de Catalunya, que també va perdre el seu estatus jurídic de nació el 1714 en el mateix conflicte: la guerra de Successió.(http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/ultimsvalencians.pdf)

Vint anys després, amb l’excusa d’aquest article, estic repassant el llibre de Joan Fuster que em van fer llegir en l’institut. Amb el pas del temps sembla que les intencionalitats polítiques vers la nostra societat, la nostra cultura i el nostre idioma no han canviat.

A més de les particularitats i agressions històriques reflectides al llibre, avui en dia, la nova llei d’educació (la LOMQE) és una declaració d’intencions d’una part de societat cap a l’altra part que per minoritària sembla no tenir dret a conservar la seua identitat.

Amb totes aquestes circumstàncies en contra, la llengua ha perdurat, i puc constatar un fet per ser optimista: encara ara si vius a Castelló/Benicàssim i no parles Valencià poden ser dues causes:

1a) Que els teus pares no siguen d'ací i no hages tingut la necessitat d'usar-lo, no els culpe, han estat víctimes d'una nefasta política lingüística que hem de millorar (si gentola com Antonio Esquina no ho impedeix). Ni tan sols els valenciano parlants poden escriure correctament en la seua llengua.

2a) Que sigues un renegat, açò és pitjor, ja que durant molt de temps s'ha associat el valencià a les classes baixes, als llauradors, i “la gente de bien hablaba castellano”.

Ara les tornes han canviat amb la forta immigració dels últims anys usar el valencià és sinònim de ser d'ací de tota la vida i poder treure pit d'estar a la nostra terra (cosa que lamentablement massa gent no pot fer).

Però amb tot açò l'impensable és intentar eliminar la llengua pròpia del poble, com si emigresses a Sevilla i volguesses que ningú ballés sevillanes.

Que ningú em mal interprete, no estic en contra de la immigració, no vull promoure idees xenòfobes, el meu propòsit és que les persones que venen i han vingut de fora aprenguen la nostra llengua d’una forma natural, com els meus fills aprenen el castellà i per aconseguir aquest fet el model d’immersió és l’única possibilitat.

Diego Zaragozá Blasco, responsable d'organització de Compromís per Benicàssim.