Dieta Mediterrànea

Als darrers anys estem patint un augment realment alarmant de la prevalència de malalties cardiovasculars, les quals són la principal causa de mort mundial. Gairebé tots els factors de risc cardiovascular estan relacionats amb el sobrepés i amb hàbits d’alimentació inadequats. Per tant, la major part de les malalties cardiovasculars es podrien prevenir amb una dieta equilibrada. Quan parlem de dieta en sentit ampli, parlem d’un estil de vida, no només d’allò que mengem.

Sembla paradoxal, però avui en dia, l’obesitat i, per tant, els problemes cardiovasculars afecten més a la població més desafavorida econòmicament. Segons la OMS, el 80% de les morts per aquests motius es donen a països amb ingressos econòmics baixos o medis. Als països pobres hi ha menys programes de prevenció i un accés més difícil a l’assistència sanitària. I menys oportunitats de triar una alimentació millor.

Els factors que influeixen en la nostra alimentació són molt diversos i complexos, més del que sembla. D’una banda, i cada vegada més, els econòmics. A més, probablement tenim mancances a la nostra educació sobre alimentació, una forta presència de la publicitat a les nostres vides i molts falsos mites sobre el tema. És important també tenir en compte que el ritme de vida actual de molts de nosaltres, no ens és favorable: estrés i mancança de son, per exemple, afecten als nostres patrons d’alimentació.

A nivell social, crec que és fonamental l’existència de programes educatius adequats, que tracten tant la part conscient (informació contrastada) com la part inconscient de la nostra alimentació. És molt improbable que ara mateix els nostres governs posen això en pràctica voluntàriament, tot i que suposaria un estalvi econòmic important de cara al futur, i de la  qualitat de vida i felicitat dels ciutadans. Podem (hem de) demanar, lluitar per rebre millor educació. Mentrestant, crec que és important que cadascú de nosaltres dedique part del seu temps a millorar la seua dieta (en sentit ample), i això inclou esforç, temps, i esperit crític per estar ben informats.

Si també ens importa el procés de producció d’allò que mengem i com afecta al nostre medi ambient i als treballadors de la terra, cada volta més perjudicats per la globalització agroalimentària, definitivament hauríem de fer per reprendre el nostre model alimentari tradicional, l’anomenada “Dieta Mediterrània”. Està demostrat que és un model d’alimentació saludable a seguir, i a més seguir la nostra dieta tradicional està directament relacionat amb el consum de productes frescos, de proximitat, de producció ecològica. No només cuidarem la nostra salut particular, sinò que també estarem ajudant al benestar, i el desenvolupament econòmic i social del nostre entorn proper. Per motius obvis, avui en dia això és especialment important.

Eva López Ballester. Bióloga.

Y después de dos años, ¿que?

Prácticamente han pasado dos años desde el momento en que un puñado de jóvenes ( y no tan jóvenes), decidieron después de ver como estaba poniéndose el panorama político en este país, acampar en la Puerta del Sol de Madrid, y, posteriormente esta "ocupación" de la vía pública se fue repitiendo de manera sistemática en prácticamente todas las grandes ciudades del estado.
A este movimiento, conocido como los "indignados", "acampada Sol", o de mil maneras distintas ahora y, con la perspectiva del tiempo se le ha bautizado como el 15-M.
Fue una cosa curiosa, en respuesta a las primeras medidas de recortes que aplicó el ejecutivo de Zapatero, pero a medida que la gente empezó a acercarse, a curiosear, a aportar, se pudo ver las ganas y la ilusión de trabajar de centenares de personas anónimas que, en un contexto de crisis, comenzaban a proponer cambios reales, renegando de la política tradicional, mas bien de la profesional en la que están instalados los partidos que conforman el arco parlamentario.
Poco a poco y, a medida que los partidos políticos iban rechazando en mayor o menor medida a este grupo de personas, éstas iban sumando mas y mas adeptos, y realizaban asambleas abiertas a la participación ciudadana, donde propuestas de todo tipo tenían su eco.
Muchas cosas que en aquel momento nos parecían muy lejanas, como el debate Monarquía-República fueron puestas en solfa por el movimiento 15-M, y, con muchísimo mas éxito visto lo visto, que cuando cualquier partido presente en el hemiciclo ha reclamado el citado debate (aquí tambien han contado con la inestimable ayuda del novio de Corinna y sus "travesuras").
Con el transcurso del tiempo, toda aquella cohesión ha quedado atomizada en grupos mas reducidos, como Democracia Real , PAH, etc, pero ha dejado un legado que ningún partido político en los últimos veinte años ha podido aportar; véase por ejemplo la reforma de la ley hipotecaria, que si, no es del agrado de casi nadie, pero sin el trabajo titánico firma a firma de la PAH no hubiera sido factible, o el conseguir que sea un tema social la defensa tanto de la sanidad como de la educación públicas y no un problema de médicos y maestros, y tantas otras cosas; todo esto se gestó desde el 15-M y ha ido calando en la sociedad.
Pero, ¿y ahora que?, ¿sirvió todo aquello para algo?; la respuesta es evidente, SI, sirvió para demostrar que la gente se une , se solidariza, que podemos aparcar el individualismo, que o salimos todos a una o no salimos, que no sabemos si se puede cambiar el sistema, pero que nuestro deber es intentarlo, que las personas seguimos siendo personas y que el ego que nos había mantenido en una burbuja ha desaparecido, porque ahora nos hemos dado cuenta de que nos necesitamos entre todos, porque a todos nos ha afectado directa o indirectamente esta crisis (salvo a unos pocos obviamente) y todo ello remueve conciencias y hace que las personas otra vez nos sintamos iguales. Si!, se puede!


Salut!
J.M.Segarra (Compromís)

Burbuja infraestructural

En los últimos años y, a nivel global se ha producido una crisis económica que ha arrastrado a los gobiernos occidentales a desmontar gran parte del llamado "estado del bienestar" que tantos años había costado forjar.
Durante los "dias de vino y rosas" los gobernantes han inundado el territorio de infraestructuras mas o menos útiles y no en todos los casos demandadas, con las que satisfacer su propio ego y con las que además fomentaban políticas populistas invitando a los festines de inauguración a todo ser manipulable y/o que pasara simplemente por allí.
A Castelló tenemos varios ejemplos: inauguración de un aeropuerto sin aviones que dos años después continúa sin funcionar, inauguración de un nuevo tramo del TRAM por el que no pasa seis meses después ni un solo autobús, etc, etc.
Lleva tiempo parte de la casta política castellonense "reclamando" que tenemos que tener estación del AVE, para ser una ciudad de primera división, y por parte de varios grupos de la oposición en el Ayuntamiento de la capital, se quiere presentar una moción instando al equipo de gobierno a, o bien remodelar la estación de tren actual, o ¡agarrénse!, a construir una nueva estación para adecuarla a la alta velocidad.
Cuando menos resulta curioso que nuestros dirigentes que han tenido tantísimo que ver en la creación y en la consolidación de la crisis que padecemos, apoyando sin reservas la creación de la llamada "burbuja inmobiliaria", vuelvan a caer en la tentación de malgastar el dinero público y de contribuir a seguir inflando la burbuja infraestructural que, a rebufo de la anterior, y ésta directamente si, nos han dejado ciertos dirigentes políticos.
Que poco originales son, y mas conociendo los datos de que uno de cada cuatro trayectos del AVE solo tiene un pasajero al día (http://www.eldiario.es/economia/Renfe-AVE-Tardienta-Puente_Genil_0_121438139.html).
Imaginamos que después de que todavía el ministerio de fomento no haya dicho nada sobre la alta velocidad a Castelló, ni si va a llegar ni cuando, el pretender convertirnos en ciudad de primera división con una estación de AVE sin trenes solo sería comparable al hecho de ya disponer de un aeropuerto peatonal; lo dicho primera división pero en lo humorístico, porque sería el perfecto ejemplo para realizar otro programa de Jordi Ëvole y que fuéramos conocidos en todo el mundo.
La sostenibilidad del transporte ferroviario a priori parece innegable, pero antes de acometer obras que van a cambiar el paisaje y no solo el terrestre, sino también el marino (recordemos que para sacar provecho a una mega-infraestructura como el corredor mediterráneo habría que ampliar los puertos, o eso nos venderían como excusa), deberíamos poner en valor lo que ya tenemos, modernizarlo, darle un mantenimiento adecuado y ampliar servicios como los trenes de cercanias desde Vinarós a Castelló que son demandas que se llevan realizando desde tiempos inmemoriales y que no conllevan la modificación brutal del medio ambiente ni un gasto elevado.
No queremos inversiones millonarias sin saber si se van a poder amortizar, no queremos contribuir a la creación de una burbuja infraestructural que nos endeude para generaciones y penalice el entorno para siempre.
Salut.

J.M.Segarra
Responsable del àrea d'infaestructures i ordenament del territori d'IdPV

El menyspreu de Benicàssim al medi

Encara que les 3200 ha del Desert de les Palmes estan també distribuïdes  entre els termes municipals de Cabanes, La Pobla Tornesa, Borriol i Castelló de ben segur que quan es menciona aquest paratge tothom pensa en la nostra localitat. Disposem ací d’un dels 23 Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana i no li donem major importància.

Som capaços de tenir una fortalesa que data del segle X en runes i tenir uns nefastos accessos per no poder gaudir d’ella i de les increïbles vistes que hi ha des d’aquest lloc.

També trobem mostres d’aquest fet quan som capaços de deixar que es desfaci una muntanya en Montornés en pro de la construcció, com si no hi hagués més lloc per construir.

Pareix que ens suficient amb els quilòmetres de platja i no ens cal res més. I ara, quan el tribunal suprem ens diu que tenint un aiguamoll comparable amb els aiguamolls protegits, què fa l’ajuntament? Doncs en lloc de estar orgullosos i treure pit el que fan es recórrer la sentència en favor d’uns quants especuladors que no s’han adonat que el boom immobiliari ha estat un fracàs.

Aquest menyspreu dóna lloc a què no es lluite per donar  valor paisatgístic als terrenys amparant-se en una sentència que diu que no es pot recuperar l’aiguamoll per no contradir determinades normes que van ser imposades quan es van construir els drenatges i els bombaments allà pels anys 70, quan fumar era un plaer, quan “Soberano era cosa de hombres”, quan per anar en ciclomotor no calia casc, quan els cotxes no portaven el retrovisor de la dreta o quan tampoc calia portar el cinturó de seguretat per la ciutat, per exemple.

Així, si deixeu que parle de mi, quan viatge ho faig a llocs idíl·lics, lluny de les aglomeracions i m’agradaria pensar que no sóc l’únic i que puc aconseguir un turisme d’aquest tipus en el nostre benvolgut Benicàssim.

Diego Zaragozá
Adjunt a l'àrea d'organització de Compromís a Benicàssim.

Cap a on volem anar?

Cronología d'un despropòsit:

Fa uns dies es va publicar la sentència, emesa pel Tribunal Supremo, per la qual s'anul.la la viabilitat del PAI Benicàssim Golf en els termes en els que està concebut.
L'equip de govern del municipi (PP+ARB) primerament dona la callada per resposta, i, a continuació assumix que la sentència anu.la el ple de Dessembre de 2005 on es va aprovar (il.legalment, per descomptat) el esmentat PAI.
En cap moment l'equip de govern assumix que la sentència llença per terra no només el plenari on s'aprova Benicàssim Golf, ells interpreten que el Tribunal Supremo els retorna a l'estat de tramitació anterior i que a partir d'ahí han de refer el projecte del golf; sino que a la sentència queda clar que el projecte es a totes llums il.legal, ja que no protegix l'aiguamoll, no complix amb les garanties necessaries per a l'abastiment d'aigua, te informes desfavorables des de la CHJ fins al Govern de la Generalitat i així succesivament...
Es munta una reunió farsa, on la majoría dels assistents son veïns dels sectors 5 i 6, als quals se'ls amenaça amb la no canalització del barranc de la Parreta sino s'aprova el projecte del golf i el consistori per tant demanarà recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Recorde que aquests veïns son els mes afectats quan n'hi ha pluja forta ja que estàn espossats a inundacions al desbordar l'esmentat barranc.

Aquests son els fets succeits fins el moment, però; com li podem donar solució?

• Protegin i fican en valor l'aiguamoll i anomenar-lo sol no urbanitzable protegit.
• Demanant a la Generalitat a que fique l'aiguamoll en el catàleg d'aquestes zones.
• Refer el PGOU del municipi, primàn la participació ciutadana i no els interessos de les empreses constructores.
• Oblidar per a sempre al calaix el projecte de Benicàssim Golf, entre d'altres perque el municipi te dos camps de golf, un a cinc i altre a onze km.
• Canalitzar el barranc/rambla de La Parreta, per a que els veïns dels sectors 5 i 6 no es vegen altra volta "amb l'aigua fins al coll".
• Dotar a la ciutadanía de veu en el model de turisme i d'urbanisme que necessite Benicàssim, preguntàn si cal quin tipus de turisme volem, si el de formigó i a més subvencionat, o un nou model ficàn en valor el que ja es te, sostenible i respetuós amb el medi ambient.

J.M.Segarra
Responsable d'ordenament del territori i infraestructures d'IdPV

25-N

Avuí es 25 de Novembre, avuí es un d'eixos dies que mai hauríem d'haver celebrat al nostre calendari, perque avuí es el dia en que tots demanem l'eliminació de la violència contra les dones.
Es tan obvi que no hauríem de cel.lebrar res, no tindríem que reivindicar res, però no, no hi ha manera, any darrere any ací seguim, lluitant contra aquest alifac masclista i mirant incrèduls com s'acumulen els casos de violència, de maltractament i el nombre de mortes a mans d'essers que s'anomenen a si mateixos homens.
Per tot aixó cal demanar a les diferents administracions que posen tots els mitjans al seu abast per aturar aquesta sagnia, i, en la mida del possible cadascú particularment denunciar els casos que se donen al seu voltant.
Doncs, quan una cosa tan clara i compartida per tots/es i en la que la societat al seu conjunt i de forma unànime dona recolzament, de repent ens apareix un Govern autonòmic que lleve gran part de les ajudes, i, a mes a mes no pague encara que les mantingue, i subvencions per intentar afavorir a les dones que pateixen maltracte, mitjançant pisos d'acollida, programes d'integracó social, etc.
L'excusa, la de sempre, que no n'hi han diners per a tot, aiii, però perque ha de pagar l'escaló mes debil del engranatge?perqué hi han ajudes per promocionar aeroports fantasmes?perqué es donen subvencions a associacions de dubtosa, o sense, activitat?molt sentzill, perque la crisi sempre la van a pagar els mateixos, SEMPRE!!, els dèbils, els pobres, les maltractades, els malalts i tots aquells que no es relacionen amb la societat a la que "ells" pertanyen.
Tot aixó adornat amb l'incompetència del ministre Ruiz Gallardón que al aprovar la nova llei de les taxes judicials, no només ha aconsseguit juntar a tots els estaments judicials en la seua contra, sino que a mes està clavant la tomba de totes aquelles dones que a partir d'ara no podràn denunciar, per manca de recursos econòmics, als seus botxíns. Aixó si, a ells no els afectarà perque si en tenen prou recursos per denunciar quansevol situació enutjosa.
Així que ja saben, senyors del PP, que cada dona maltractada, que tota dona humiliada i que quansevol dona morta per mancança de recursos, d'esforços o de retallades diverses, serà una llosa que vostés hauran de suportar sobre els seus muscles.
Salut.


J.M.Segarra.
(Membre de l'executiva d'IdPV)

REPLEGADORS DE LA CENDRA I MALGASTADORS

EL PP-ARB, EN EL SEGUNDO AÑO DE MANDATO, HAAUMENTADO DOS VECES EL IBI.   EL PRIMER  AÑO  UN 10%  Y  EL  SEGUNDO UN 9%.

¿HASTA CUANDO SUFRIREMOS  ESTRE ATRACO “RECIBO EN MANO” LOS VECINOS DE BENICASSIM?

NO HAN HECHO CASO, A LAS MAS DE 3.500 FIRMAS PIDIENDO LA REVISION DE LOS “VALORES CATASTRALES”. Y ENCIMA CUESTIONAN EN EL PLENO LA VALIDEZ DE LAS FIRMAS PRESENTADAS.

HAN MENTIDO A LOS VECINOS EN ESTA REVISTA Y OTROS MEDIOS DE COMUNICACIÓN… ¡!!ES UNA DESCONSIDERACION ¡!

VAN A ENTREGAR A LAS EMPRESAS DE LOS FESTIVALES 235.000 EUROS, SIN ANTES PERDIR LA CUENTA DE RESULTADOS.

Y NO TIENEN INTENCION DE ABRIR LA ZONA NORTE DE ACAMPADA, Y  HACE VARIOS FESTIVALES QUE SOLO SE “BENEFICIAN LOS MISMOS”.

NO NOS QUIEREN DAR MAS ESPACIO PARA QUE NO LES CONTEMOS MAS COSAS.

Domingo Ferrando Ferrara, regidor del Bloc-Compromis a l'ajuntament de Benicàssim

(Escrit de la revista de Benicàssim del mes de Novembre)